«La retransmissió de la missa per televisió respon a una realitat no visible»

Entrevista a Carles Cahuna celebrant de la Missa de TVE Catalunya amb motiu del 40 aniversari de l'emissió

28 Oct, 2022
Església de Barcelona

La Missa de TVE Catalunya ha fet 40 anys. Des del 10 d’octubre de 1982, cada diumenge, a 2/4 d’11 del matí, les persones ancianes, impedides, ingressades o malaltes que no tenen cap altra manera de poder participar presencialment de l’Eucaristia a les esglésies o parròquies tenen la possibilitat de fer-ho a través d’aquest servei que ofereix RTVE. Des de gener de 2014, el celebrant de La Missa és Mn. Carles Cahuana, rector de les parròquies de la Santíssima Trinitat i de la Mare de Déu de Gràcia de Sabadell.

40 anys de misses per TV té molt valor…

En una societat com la nostra, que sovint es defineix poc religiosa, té molt de valor el fet que hi hagi la retransmissió d’una missa cada diumenge. I és que respon a una realitat que no sempre és visible: la de milers de persones que desitgen participar d’allò que és essencial de la nostra fe. Que la paraula de Jesucrist pugui arribar a moltes llars i, indirectament, a moltes més persones, és una gran oportunitat pastoral que hem d’agrair i cuidar.

Quina relació s’estableix amb un poble virtual?

És un poble ben real! Un poble que no podem veure, però que hi és. Quan se celebra a la TV cal tenir present que darrere la càmera hi ha moltíssimes persones que escolten i que celebren l’Eucaristia. A més, el format televisiu ens fa sentir propers aquells que veiem a la pantalla; s’estableix una relació de confiança.

Per què tenen un valor especial les paraules que s’adrecen als telespectadors?

La gent valora molt que ens adrecem a ells de manera concreta i particular: saludar als ancians que estan a les residències, a aquells ingressats pendents d’una operació, a les famílies que han viscut la mort d’una persona estimada… Són petits detalls que fan més fluïda la comunicació i la predisposició a participar de la missa. El públic de la TV és molt més variat que el d’una parròquia. I fins i tot hi ha persones no creients que segueixen la missa de la TV!

 

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín pel Full Dominical del 30 d’octubre.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)