La parròquia de Sant Agustí acull el pregó de Setmana Santa de Barcelona

El confrare lleonès Xuasús González ha sigut el pregoner de la Setmana Santa de Barcelona 2026 i part del seu discurs ha sigut en català

09 Març, 2026
Església de Barcelona

La parròquia de Sant Agustí de Barcelona ha acollit aquest dissabte, 7 de març, el tradicional pregó de Setmana Santa de la ciutat. L’acte ha estat organitzat pel Consell General de Germandats i Confraries de l’Arxidiòcesi de Barcelona i per la Pontifícia i Reial Confraria del Nostre Pare Jesús del Gran Poder i Maria Santíssima de l’Esperança Macarena de Barcelona.

El germà major d’aquesta corporació, Miguel Ángel Soto, ha estat l’encarregat de donar la benvinguda a les autoritats i al públic assistent. Tot seguit, ha donat pas al director del Secretariat Diocesà de Germandats i Confraries, Manuel Zamora Negrillo, que ha presentat el pregoner i n’ha desgranat la trajectòria, tot destacant l’amistat que els uneix des de fa més d’un quart de segle.

Confrare lleonès Xuasús González, pregoner de la Setmana Santa de Barcelona 2026

A continuació, ha pres la paraula el pregoner, el confrare lleonès Xuasús González Fernández, que ha demostrat un gran coneixement de la matèria i, sobretot, una visió àmplia de la pietat popular. Cal destacar el detall d’iniciar el pregó amb un vers en català de Mossèn Cinto Verdaguer.

En el seu discurs ha fet un repàs dels orígens cristians de Barcelona i de les seves germandats, i ha culminat amb un relat breu de la passió, mort i gloriosa resurrecció de Crist. Finalment, ha tornat al català per cloure el pregó amb el tradicional «He dit».

Reconeixements

Un cop acabat el pregó, s’ha iniciat el torn de reconeixements. En primer lloc, s’ha lliurat un guardó a Ramona Sánchez Lozano per tota una vida dedicada a la intendència de la seva germandat, Los Romeros de Barcelona. Es tracta d’una d’aquelles dones que treballen discretament perquè la casa de germandat, els àpats i tots els preparatius estiguin sempre a punt quan cal. El reconeixement l’ha lliurat la presidenta de l’Associació de Dones Cofrades de Barcelona, Núria Borraz Isalgué.

Tot seguit s’ha concedit el segon Premi Immaculada 2025 a Casto Lara Parra, en reconeixement a gairebé cinquanta anys de dedicació constant a la Confraria 15 + 1 de l’Hospitalet de Llobregat. Al llarg d’aquest temps ha estat vocal en diverses juntes de govern i responsable de muntatge, i actualment, des de 2022, és vicepresident. També ha sigut Costaler i després capatàs de la Creu de Maig, contraguia del Crist de l’Expiració i guardià etern de la casa de Confraria. El premi l’ha entregat el vocal del Consell General de Confraries i Germandats de Barcelona, Javier Rojano.

Cartell de Setmana Santa de la Germandat de Jesús del Gran Poder i Maria Santíssima de l’Esperança Macarena

Un cop finalitzats els reconeixements, ha tingut lloc la presentació del cartell de la Germandat de Jesús del Gran Poder i Maria Santíssima de l’Esperança Macarena, que ha anat a càrrec del germà major, Miguel Àngel Soto Fernández, i de l’autora de l’obra, Jennifer Moreno González.

Posteriorment, els assistents han gaudit del concert de marxes processionals ofert per la Unitat de Música de la Inspecció General de l’Exèrcit, dirigida pel capità músic D. Mario Ruiz María. Finalment, ha clos l’acte la presidenta del Consell, Maria Àngels Arrabal Digón, que ha agraït la presència dels assistents i els ha convidat a participar en l’edició de l’any vinent.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

En el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es converteix.

(Lc 15,1-10)