La neurobiologia i la cerca de sentit obren el nou curs acadèmic de l’ISCREB

Aquest dimarts, l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) ha donat el tret de sortida al seu curs acadèmic 2026-27

21 Oct, 2026
Església de Barcelona
Fotos: ISCREB

Aquest dimarts, l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) ha donat el tret de sortida al seu curs acadèmic 2026-27. A les 19:00 h, l’Aula Magna del Seminari Conciliar (Diputació, 231) ha acollit la lliçó inaugural «Neurologia humana i necessitats transcendents», a càrrec del biòleg i catedràtic Ramon Maria Nogués. Han assistit una setantena de persones, entre ells professors/es i estudiants de l’ISCREB. L’acte també ha comptat amb el parlament de Javier Vilanova, bisbe auxiliar de Barcelona;  i de Joan Torra, rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià. A més a més s’ha pogut gaudir de l’actuació musical de la coral d’Antics Alumnes de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona. 

Durant la ponència, Nogués ha plantejat com les estructures cerebrals es relacionen amb la cerca de sentit, l’art, la filosofia, la meditació i la fe. Ha explicat que la religió o l’espiritualitat deixen de ser fenòmens residuals perquè les investigacions neurològiques recents confirmen que la ment humana està dissenyada per buscar horitzons de significació que van més enllà de la supervivència biològica.

Per comprendre l’origen neurològic d’aquesta transcendència, el professor ha proposat un recorregut anatòmic i funcional per l’arquitectura del nostre cervell, la qual queda coronada pel còrtex i les estructures prefrontals, on emergeixen el raonament i la consciència reflexiva. Segons ha exposat, és aquesta capacitat analítica la que reordena totes les estructures inferiors i allibera l’ésser humà de les respostes automàtiques.

Aquesta llibertat d’acció requereix unificar el funcionament de la ment humana, que ha de coordinar impulsos vitals, emocions i acords socials. En la intervenció s’han detallat sis grans vies simbòliques que porten la vida humana més enllà de la seva biologia animal: les ciències, que ordenen el món però s’apropen al Misteri; els sistemes filosòfics, que orienten la conducta; les ètiques, que proposen utopies de justícia; les estètiques, que mitjançant l’art desvetllen la bellesa en una “falconada espiritual” propera a la mística; les espiritualitats, que exploren el sentit i la pau interior; i les religions, que ofereixen referències comunitàries entorn de la idea de Déu.

Així mateix, Nogués ha afirmat que no existeix cap punt únic al cervell responsable de l’experiència religiosa, sinó que hi ha una xarxa complexa que constitueix la base neural per a la transcendència.

Ramon Maria Nogués (Barcelona, 1937) és doctor en Biologia, escolapi i catedràtic emèrit d’antropologia biològica a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb un pensament i una obra que exploren la intersecció entre la neurobiologia i la transcendència.

Indicadors curs 2025-26

L’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) ha celebrat durant el curs 2025–2026 els seus 25 anys d’estudis virtuals. Ramon Batlle, director de l’ISCREB, observa que ha estat un any per compartir l’alegria de recordar els inicis d’aquesta iniciativa, reconèixer el camí recorregut i veure fins on s’ha arribat. «Avui dia, gràcies a una xarxa d’institucions col·laboradores, l’ISCREB ofereix formació a alumnes de la seva diòcesi i d’arreu del món», ha dit. 

Durant el curs 2025-26, l’institut ha comptat amb un total de 1.070 alumnes, dels quals 562 han cursat estudis reglats i 508 estudis no reglats. Segons la modalitat d’aprenentatge, 271 alumnes s’han format en modalitat presencial i 799 en modalitat virtual.

L’oferta formativa del curs ha inclòs les següents opcions:

D’altra banda, durant aquest curs l’ISCREB ha fet un pas important en la reflexió sobre l’ús de la intel·ligència artificial a la institució, plantejant-se els reptes d’aquesta tecnologia en la seva manera d’ensenyar i d’aprendre i convidant a descobrir-ho. Reflexions que s’han compartit projectant un reportatge audiovisual. 

Font: ISCREB

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Déu reclamarà més d’aquells a qui ha donat més.

(Lc 12,39-48)