La memòria dels màrtirs contemporanis ressona a Barcelona en una vetlla ecumènica

La Comunitat de Sant’Egidio i l’Arquebisbat recorden els cristians perseguits arreu del món i reivindiquen el seu testimoni de fe, pau i resistència davant la violència

25 Març, 2026
Església de Barcelona

Camí de la Setmana Santa, el dia en què es recorda monsenyor Romero, la Comunitat de Sant’Egidio juntament amb el secretariat diocesà de missions de l’Arquebisbat de Barcelona, ha recordat el testimoni de molts cristians que en nombrosos llocs dels món han estat objecte de persecucions, discriminacions, privacions de la llibertat religiosa i fins i tot de la vida.  

La vetlla de pregària ecumènica va estar presidida per Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona, acompanyat per diversos representants de les diverses confessions cristianes que conviuen a la ciutat. En el presbiteri de la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor lluïa la “icona dels nous màrtirs i testimonis de la fe dels segles XX i XXI”. A la celebració va ressonar el nom dels màrtirs i els testimonis de la fe que en el darrer any any donat la vida per l’Evangeli, representats també per la creu que molts cristians viuen a Àfrica, Àsia, Amèrica i Europa en temps recents. Entre tots ells s’ha recordat el pare Pierre El Raii, rector maronita, assassinat a la ciutat de Qlayaa el 9 de març de 2026 mentre ajudava un parroquià ferit. Poc abans del seu assassinat al Líban meridional havia dit: les úniques armes “que posseïm són la fe, el desig de pau i l’esperança en la Resurrecció després de l’actual passió”.   

Al final de la pregària es van portar en processó les relíquies del beat Floribert Bwana Chui a la capella que se li ha dedicat a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. El beat Floribert Bwana Chui, membre de la Comunitat de Sant’Egidio del Kivu (República Democràtica del Congo), va ser assassinat per haver resistit a la corrupció i a la idolatria dels diners en nom de l’Evangeli i de l’amor pels pobres.  

En el temps de la força i dels diners els màrtirs criden a la resistència contra el mal fent el bé, fins al vessament de la sang. Cadascun d’ells, tot i que van ser derrotats per la persecució i la mort, van ser victoriosos i ens mostren l’horitzó de la missió del Senyor, allò pel que val la pena viure i pel que val la pena morir. En la seva homilia el bisbe David Abadías va recordar la “lluita entre la llum i la foscor i el testimoni de pau i bé que deixen els màrtirs”. 

La memòria dels màrtirs vol enviar un fort missatge de solidaritat a tots els cristians, el testimoni desarmat dels quals constitueix un escàndol enfront de la violència i del terror. Cristians catòlics, evangèlics i ortodoxos es van trobar junts als camps de concentració nazis i als gulags soviètics i, amb un sofriment comú per l’Evangeli, van elevar junts les seves pregàries al Senyor i van aprendre a estimar-se i a ajudar-se mútuament. 

Font: Sant’Egidio

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya.

(Jn 1,45-51)