La Fundació Joan Maragall celebra els deu anys del seminari de patrimoni sacre visitant espais d’espiritualitat universitaris

Amb la trenta setena sessió dedicada als nous espais d’espiritualitat universitària, el seminari de patrimoni sacre de la Fundació Joan Maragall ha arribat al seu desè aniversari. Aquesta iniciativa és la continuïtat, en l’àmbit del diàleg entre la fe i la cultura, del que va ser el Congrés Internacional “Patrimoni Sacre: Permanent innovació” organitzat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) el desembre de 2014.

La primera sessió del seminari de patrimoni sacre va tenir lloc a la seu de la Fundació Joan Maragall el febrer de 2015 amb una intervenció de Mons. Francesc Pardo (+2022), bisbe de Girona i president del Secretariat Interdiocesà de de Custòdia i Promoció de l’Art Sacre (SICPAS), amb la ponència “Patrimoni Sacre a Catalunya, estat de la qüestió i com intervenir”, i amb la presentació del nou temple parroquial de Sant Antoni Maria Claret a Sant Boi de Llobregat, de CGB arquitectes. En aquella ocasió i en posteriors s’ha comptat amb la participació puntual dels presidents de la Fundació Joan Maragall: Josep Maria Carbonell, que va acollir la proposta, David Jou i, actualment, Jaume Angelats.

Al llarg de deu anys s’ha creat un espai de reflexió entre l’àmbit acadèmic, l’àmbit polític i l’àmbit religiós, entre d’altres, per potenciar la difusió i l’excel·lència envers el patrimoni sacre. Els coordinadors del seminari han estat els arquitectes Eloi Aran Sala, membre del patronat de la Fundació Joan Maragall, i Ricardo Gómez Val, docent a la Universitat Internacional de Catalunya. Les 37 sessions han tingut majoritàriament un enfoc temàtic i, en cadascuna d’elles, s’ha procurat la combinació de comunicacions teòriques i pràctiques.

El seminari de patrimoni sacre ha creat un espai únic de trobada permanent dels agents implicats en la salvaguarda, difusió i protecció del patrimoni sacre focalitzat en els deu bisbats amb seu a Catalunya. No es coneix cap iniciativa territorial similar i amb tant recorregut temporal en tot l’Estat Espanyol. Al llarg d’aquests deu anys, s’ha comptat amb la participació de 23 professors universitaris – nacionals i internacionals -, 31 arquitectes en actiu de diferents despatxos d’arquitectura, 7 agents d’entitats relacionades amb la difusió i promoció del patrimoni sacre, o 2 artistes amb obra nova en diverses actuacions en béns immobles de tipologia religiosa. Com a mostra de l’activitat del seminari destaca la publicació del monogràfic “Arquitectura i espiritualitat” en el  número 254 de la revista “Qüestions de vida cristiana”, amb la col·laboració de deu autors de renom col·laboradors amb el seminari o amb el congrés del COAC de 2014.

Dels diferents enfocaments tractats cal fer especial menció a l’àmbit educatiu, al qual s’han dedicat tres sessions específiques: les noves intervencions d’espai sacre en equipaments escolars, realitzada a l’església del Col·legi Lestonnac de Barcelona (sessió 13, el 2018/02/12); les intervencions en els espais fundacionals d’ordes religioses amb dedicació a l’educació, a la seu de la Fundació Joan Maragall (sessió 18, el 2019/06/03); i, finalment, la presentació de tres articles acadèmics sobre els espais de culte com a experiència educativa, a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona (sessió 34, el 2024/03/05).

Cloent aquest recorregut i incidint de nou en l’àmbit educatiu, la sessió del desè aniversari s’ha presentat com un recorregut per visitar dues intervencions en espais universitaris amb incidència en el treball de l’espiritualitat. La primera intervenció és el nou espai “Manresa Room”, situada a l’edifici 3 d’ESADE, que antigament acollia l’escola d’idiomes. Aquesta és una intervenció dissenyada pel despatx T113arquitectura i contempla la possibilitat d’ús de l’espai tant des d’una espiritualitat laica com des de diferents apropiacions confessionals. La segona intervenció, situada a quinze minuts caminant de la primera, és la reforma d’accés de l’oratori de Santa Maria de Bonaigua, obra del despatx Argemí Ballbé arquitectura, que ha possibilitat l’oferiment d’aquest espai catòlic al cor de la comunitat universitària.

Els reptes de futur que afronta el seminari de patrimoni sacre tenen relació amb la celebració del Congrés Mundial d’Arquitectura (convocat per la Unió Internacional d’Arquitectes, UIA) que s’esdevindrà a Barcelona el 2026, coincidint amb el centenari del traspàs d’Antoni Gaudí; la recerca i acompanyament de perfils juvenils interessats en el patrimoni sacre; o, també, una major documentació de la seva activitat per tal de seguir sent espai de trobada i referència.

———-

La Fundació Joan Maragall (FJM) és una institució creada l’any 1989 per l’Arquebisbat de Barcelona —amb projecció a tots els territoris de parla catalana— com a lloc de trobada, debat i reflexió entre cristianisme i cultura contemporània.

Els seus objectius són:

• Fomentar el diàleg fe i cultura, entre experiència cristiana i el nostre entorn cultural.
• Copsar els batecs espirituals de la cultura actual en totes les seves manifestacions, mirant de comprendre’n les orientacions i la fondària per tal de dialogar-hi obertament.
• Bastir ponts des del cristianisme amb la pluralitat cultural de casa nostra, sense prejudicis ni posicions preses.
• Promoure l’emergència d’un àmbit intel·lectual cristià, que es plantegi preguntes sobre el propi relat i el seu llenguatge, a fi de poder presentar-lo —sobretot en els sectors més secularitzats de la societat— com una articulació de pensament
• Parar atenció a reptes nous, a qüestions candents i a la pluralitat de propostes artístiques i culturals del país, per suscitar debat i enriquir-ne la creativitat.
• Establir i cultivar relacions de col·laboració amb altres institucions i entitats del teixit associatiu, per generar complicitats i sinergies en sintonia amb els objectius de la FJM.