La FJM es reivindica com a centre cultural cristià

Fotografies: Fundació Joan Maragall

La Fundació Joan Maragall (FJM) obre el curs del 30è aniversari. Ho fa amb el mateix esperit i la mateixa il·lusió amb què va ser creada l’any 1989. «Fer del diàleg entre el cristianisme i la cultura una realitat substancial del nostre país». La FJM, una institució d’Església, vol portar; «el millor del pensament cristià a aclimatar-se a les evidències culturals modernes». Per aquesta raó, «no ha volgut tancar-se mai en un refugi, en una subcultura eclesiàstica, sinó crear cultura, dialogar amb ella, des del pensament cristià».

Amb tot, la FJM, com ha apuntat el seu president, el Dr. Josep M. Carbonell, en l’acte d’inauguració de curs, celebrat a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona, es reivindica i es consolida com a «centre cultural cristià, però sense els recursos econòmics i d’equipaments que ens acompanyin en la nostra incansable voluntat d’esdevenir un lloc d’oferta cultural, de pensament cristià en sortida, de trobada i reflexió».

Volem continuar creixent i seguir construint un espai de referència, que es manifesti al cor de la ciutat de Barcelona i que ens ajudi al nostre primer objectiu: el diàleg fe i cultura

També, el Dr. Carbonell ha fet un repàs de les activitats que realitza la FJM. Algunes de les quals estan organitzades establint sinergies amb altres centres i entitats del país; un curs amb la Universitat Pompeu Fabra, el cicle de Política i Religió amb la Universitat de Barcelona, els cursos on-line amb l’ISCREB, els cicles amb el Palau Macaya, amb l’IREL de Lleida i amb dues entitats ben pròximes a la Fundació, com Justícia i Pau i Cristianisme i Justícia.

Què ens depara aquest curs

Per començar amb les activitats del curs 2018-2019, el president de la FJM ha destacat el Simposi Internacional; Raó i emoció. Societat, política i religió. Organitzat conjuntament amb la Fundació Bancària La Caixa i el Palau Macaya. Amb la col·laboració de Pax Romana i xarxa internacional d’intel·lectuals cristians de la qual la FJM en forma part. Aquest Simposi pretén analitzar el paper que juguen la raó i les emocions en el coneixement. Fent-ho en la vida col·lectiva -economia política- i en el món de la psicologia, la religió i l’espiritualitat.  De quina manera el concepte de racionalitat reduïda a racionalitat egoista en la teoria econòmica no és suficient per modelitzar i comprendre les observacions econòmiques. Un acte coordinat per David Jou i Jaume Angelats, i que tindrà lloc els dies 13 i 14 de desembre.

A més, dins de les activitats de reflexió interna, el Dr. Josep M. Carbonell ha fet referència també al III Congrés de Qüestions de Vida Cristiana. Un congrés que se celebrarà el dissabte el 16 de març a Montserrat. També es dedicarà a El paper dels humans, entre la raó còsmica i la intel·ligència artificial. L’objectiu de la jornada serà explorar les novetats conceptuals que la cosmologia i la intel·ligència artificial aporten a la consideració del fenomen humà. Enfrontat a aquestes novetats, el pensament humanístic i teològic troba estímuls i noves perplexitats que l’inviten a continuar aportant la seva veu crítica. Els ponents del III Congrés de QVC són David Jou, Gaspar Martínez, Marco Schorlemmer i Ramon M. Nogués.

El bisbe Vadell presideix l’acte

Seguidament de la intervenció del Dr. Carbonell en l’acte d’inauguració de curs de l’entitat, que ha presidit el bisbe auxiliar de Barcelona, Antoni Vadell, i que ha comptat amb la lliçó del monjo de Poblet i actualment procurador general de l’orde del cister Fr. Lluc Torcal, que ha titulat: “Conversió ecològica integral: una resposta creient al greu problema del canvi climàtic”.

La lliçó inaugural

En la seva intervenció, Lluc Torcal ha argumentat que; «la conversió és la tònica de la vida cristiana: hi ha qui identifica cristianisme amb conversió i com a intuïció, no està gens malament. Conversió és canvi, transformació, transfiguració: sota aquesta perspectiva, la vida cristiana és una conversió contínua. Per això -ha afegit Fr. Lluc Torcal-, abans que res cal agrair al Papa Francesc no només que ens hagi regalat una encíclica sobre l’ecologia i la custòdia de la casa comú, sinó, sobretot, que l’hagi posat sota aquest paràmetre de la conversió integral que la fa eminentment pràctica».

«En altres paraules, Laudato Si’ no tracta simplement del problema ecològic i ambiental des d’una perspectiva teorètica. Sinó que mira clarament a l’acció a través d’un procés de conversió ecològica integral, cosa que la fa, indubtablement, un nou element de la Doctrina social de l’Església. Per tant, el seu contingut s’ha d’integrar dins del Magisteri de l’Església, i no es pot qualificar d’opinió o de concessió a les modes del temps», ha explicat Fr. Lluc Torcal.

Oriol Quintana, guanyador del XXVI Premi Joan Maragall

Per tancar l’acte, el Dr. Josep M. Carbonell ha anunciat que el doctor en Humanitats i professor de la Càtedra d’Ètica i Pensament Cristià d’IQS Oriol Quintana ha estat guardonat amb el XXVI Premi Joan Maragall, amb l’obra: La condició  de l’home corrent: sobre l’humanisme de George Orwell.

El Premi Joan Maragall l’atorga la FJM a una obra d’assaig o d’investigació sobre cristianisme i cultura. Entenent tots dos termes i la seva relació en el sentit més ampli, té una dotació de 6.000€.

Font: Fundació Joan Maragall