La cultura popular homenatja Gaudí amb una desfilada de gegants

Nombroses colles geganteres han recorregut Barcelona en un acte que ha unit cultura popular i patrimoni gaudinià

15 Juny, 2026
Església de Barcelona

La Sagrada Família s’ha convertit avui en el punt neuràlgic de la cultura popular amb la celebració d’una cercavila de gegants, dins del marc de la finalització de la torre de Jesús i de la commemoració del centenari de la mort d’Antoni Gaudí.

La jornada ha reunit centenars de participants i nombroses colles en una cercavila que ha recorregut diversos punts emblemàtics de Barcelona fins a arribar a la Basílica, convertida en l’escenari central de l’acte final.

La cercavila ha començat a la Casa Batlló amb una actuació musical i diversos parlaments institucionals. Des d’allà, les colles han iniciat el recorregut festiu pels carrers de la ciutat. Posteriorment, el seguici ha passat per La Pedrera, on s’han incorporat nous elements, entre els quals destacava el gegant d’Antoni Gaudí de la Colla de Geganters de Riudoms, reforçant així el vincle amb la figura de l’arquitecte.

La trobada més multitudinària s’ha produït a la cruïlla del passeig de Sant Joan amb el carrer del Rosselló, amb la participació dels gegants més representatius de la ciutat, com els Gegants de la Ciutat, del Pi, de Santa Maria del Mar i de la Sagrada Família. En aquest punt ha tingut lloc un dels moments més simbòlics de la jornada: l’entrega del ram del gegant d’Antoni Gaudí de Riudoms a la geganta Violant d’Hongria.

La cercavila ha culminat davant la façana del Naixement de la Sagrada Família, on s’han concentrat totes les colles participants.

L’acte de benvinguda ha inclòs diversos parlaments institucionals i la presentació de les colles, seguida d’una mostra de cultura popular amb balls dels Gegants de la Ciutat i dels Gegants de la Sagrada Família, que han tancat la celebració amb un ball conjunt.

La jornada s’ha clos amb una ofrena floral a la tomba d’Antoni Gaudí, a la cripta de la Basílica, amb la participació del president de la Coordinadora de Geganters de Barcelona, el cap de colla dels Gegants de la Ciutat i el cap de colla dels Gegants de la Sagrada Família.

Aquesta celebració, impulsada per la Sagrada Família, la Casa Batlló, La Pedrera – Casa Milà i l’Associació del Passeig de Gràcia, ha volgut retre homenatge al llegat d’Antoni Gaudí i a la cultura popular, elements essencials de la identitat cultural del país.

Per a més informació sobre els actes previstos, podeu consultar l’enllaç corresponent.

Font: Sagrada Família

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

6 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Surt pels camins i pels horts i insisteix que vingui gent fins que s’ompli la casa.

(Lc 14,15-24)