La comunitat de Sant’Egidio recorda el nom dels difunts sense sostre

La Basílica dels Sants Just i Pastor acull la crida als ciutadans i a les institucions a donar solucions per l’allotjament de les persones “sense sostre”

07 Febr, 2022
Església de Barcelona

Fotografia: Sant’ Egidio

Aquest primer diumenge de febrer, a la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, voluntaris de la Comunitat de Sant’Egidio i persones “sense llar”, s’han reunit al voltant de la memòria de Modesta, Rafael i Antonio. Modesta Valenti, la dona que va morir fa trenta-nou anys a l’estació de Termini de Roma perquè, en estar bruta, l’ambulància es va negar a portar-la a l’hospital. Rafael Díaz, de 45 anys, va morir el 30 de desembre de 1996 a Barcelona, i un dia després, Antonio Varela, de 60 anys, a conseqüència del fred als carrers de Barcelona. Des de 1997 es fa a Barcelona aquesta memòria.

«Tots hem de remar junts»

Juntament amb Modesta, Rafael i Antonio, es van llegir els noms d’algunes de les moltes persones que han mort al carrer a Barcelona des d’aleshores, fins als d’aquest darrer hivern. En record de cadascun d’ells, s’han encès espelmes. «Tots hem de remar junts per afrontar els desafiaments de la vida –va dir  Mn. Armand Puig a la seva homilia– i la força d’aquesta barca és obeir al manament de l’amor que ens dona Jesús i ens demana de no deixar ningú de costat». El camí de l’amistat dona sempre fruit i respostes concretes. 

Al llarg dels anys, al voltant d’aquesta memòria ha anat creixent un gran moviment de solidaritat amb nombroses persones de totes les edats, que al vespre visiten les estacions i altres llocs on viuen els sense sostre, portant menjar, begudes calentes, sacs de dormir i mantes. En aquest hivern -encara marcat per la pandèmia, que agreuja encara més les condicions de vida de les persones sense sostre-, és important no oblidar aquesta urgència amb una mobilització de la ciutadania i les institucions per trobar solucions d’habitatge. De fet, viure al carrer no és una condemna per sempre, amb el degut acompanyament és possible sortir-ne. Així ho demostren les convivències i refugis nocturns que s’han obert durant els darrers anys per a persones sense sostre.

Aquesta mobilització continuarà les setmanes vinents, no només a Barcelona sinó també a diverses ciutats on se celebraran altres litúrgies en memòria de Modesta (www.santegidio.org).

 

Font: Sant’ Egidio

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya.

(Jn 1,45-51)