La Catedral de Barcelona viu el Nadal amb celebracions litúrgiques i propostes artístiques i culturals

El programa festiu comprèn el Cant de la Sibil·la, la missa de Nadal, un itinerari singular pel temple, el pessebre del claustre sobre l’esperança i les neules de paper, entre d’altres

17 Des, 2024
Església de Barcelona

La Catedral de Barcelona convida aquest any la ciutadania a celebrar Nadal amb diverses iniciatives. A les pròpies del calendari litúrgic se n’hi afegeixen d’altres basades en l’art i el patrimoni cultural per convidar joves i adults a viure intensament aquestes dates.

Un dels moments artístics més reeixits d’aquests dies és el Cant de la Sibil·la, que es podrà escoltar la Nit de Nadal, el 24 de desembre, precedit l’Ofici de Matines de Nadal (Ofici de lectura) a les 22:30 h. La mezzosoprano Mariona Llobera serà la Sibil·la, amb el Cor Francesc Valls dirigit per Carles Prat. La versió del Cant de la Sibil·la és la pròpia de la Catedral de Barcelona de finals del segle XVI, però el Cor de la Catedral estrena cada any una nova estrofa, que en aquest Nadal anirà a càrrec del reconegut compositor català Salvador Brotons. Seguidament, se celebrarà la Missa del Gall, presidida per l’arquebisbe de Barcelona, Cardenal Joan Josep Omella. L’endemà, Dia de Nadal, la hi haurà Missa Conventual a les 10.30 h.

Entre les activitats plantejades, destaca un itinerari per les escenes de pessebre que hi ha a la Catedral de Barcelona. Els visitants poden agafar un fulletó que hi ha a l’entrada del temple i fer una visita singular, passejant per les diferents escenes del cicle del naixement de Jesús representades als retaules, les claus de volta, els capitells i altres escultures. Aquest recorregut guia els visitants pels punts destacats, ubicats al cor, la nau central, el claustre i la Sala Capitular. És un trajecte pessebrístic que pretén apropar el patrimoni cultural del temple als barcelonins i barcelonines que visiten el temple durant aquestes festes. 

Al costat d’aquestes escenes, s’uneix la del pessebre del claustre que convida a reflexionar sobre l’esperança amb una proposta innovadora i simbòlica, on predomina la vegetació. S’emmarca en l’Any Jubilar convocat pel Papa Francesc per al 2025 sobre l’esperança.  Aquest disseny uneix tradició i creativitat per transmetre un missatge universal tant per a creients com per a no creients. Estarà obert fins al 12 de gener, i es pot visitar de dilluns a dissabte, de 10 a 13:30 h i de 16:30 a 19:15 h; i diumenges i festius, de 10 a 13 h i de 16:30 a 19:15 h. 

Les llums del presbiteri que il·luminen l’altar s’han tornat a guarnir amb les tradicionals neules de paper amb escenes relacionades amb el naixement de Jesús i amb la ciutat de Barcelona. Van ser elaborades l’any passat pel Grup de Neuleres i Neulers de Mallorca, que inicialment van adquirir aquesta tradició de la Catedral de Barcelona i, després de 200 anys, van retornar aquesta herència decorativa al temple. 

 

Font: Catedral de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

7 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)