Prop de 700 persones inauguren a Barcelona el Jubileu de l’Esperança

Processó i missa solemne a la Catedral de Barcelona amb representants dels vuit temples jubilars designats a l'arxidiòcesi barcelonina

29 Des, 2024
Església de Barcelona

Imatges: A. Codinach i G. Simón / Arquebisbat de Barcelona

Aquest vespre s’ha obert la Porta Santa de l’Any Jubilar de l’Esperança a la Catedral de Barcelona en una missa solemne presidida per l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, acompanyat pels bisbes auxiliars Javier Vilanova i David Abadías. L’eucaristia ha anat precedida d’una processó des de l’església de Sant Felip Neri en què han participat, entre altres, dos representants de cada un dels vuit temples jubilars que s’han designat a l’arxidiòcesi.

En l’eucaristia, retransmesa en directe per Ràdio Estel, el cardenal Joan Josep Omella ha dit que «seguint l’exemple del papa Francesc, avui hem obert la Porta Santa de la Catedral, Església mare de la nostra Arxidiòcesi, com a signe de l’apertura d’aquest Any Jubilar 2025 de l’Esperança». Durant l’homilia, l’arquebisbe de Barcelona ha exhortat a demanar «confiadament a Déu que aquest Any Jubilar ens faci créixer en aquesta agermanada virtut de l’Esperança. L’Esperança no defrauda i es va arrelar en l’amor de Crist, que tant ens va amarar que es va fer un de nosaltres per salvar-nos».

La celebració d’avui, amb motiu de l’obertura del Jubileu, també ha coincidit amb la festa litúrgica de la Sagrada Família. Així, després de l’homilia, ha tingut lloc la renovació de les parelles que enguany fan 25 i 50 anys de matrimoni. Abans d’acabar la missa, s’ha lliurat un cartell als rectors de cada temple jubilar, així com un ciri. A la sortida, s’han repartit entre tots els assistents bossetes amb llavors per plantar a casa.

El Jubileu 2025 “Pelegrins d’esperança” convocat pel papa Francesc i inaugurat el diumenge passat, 24 de desembre, amb l’obertura de la Porta Santa de la Basílica de Sant Pere del Vaticà, és tota una invitació a un estil de vida en el context “d’un món marcat per guerres, violència, conflictes, marginació, pobresa, abusos, solitud… que porten moltes persones a viure en la desesperança”, deia el cardenal Omella als diocesans en la carta de convocatòria de l’eucaristia d’avui.

Aquest diumenge a les catedrals de cada diòcesi del món s’ha celebrat aquesta Eucaristia amb l’obertura solemne de l’Any Jubilar. A l’arxidiòcesi de Barcelona els temples jubilars on es pot rebre el do de la indulgència són, a banda de la Catedral, les basíliques de la Sagrada Família, la Mercè, el Sagrat Cor del Tibidabo i Santa Maria de Mataró, la parròquia de Santa Maria de Cornellà de Llobregat i el santuari de Sant Josep de la Muntanya, al barri de la Salut de Barcelona, i l’església del Cottolengo del Pare Alegre, a Barcelona.

La indulgència plenària es podrà obtenir en les condicions establertes per l’Església: rebre el sagrament de la Reconciliació, combregar sacramentalment i resar un Parenostre per les intencions del Papa en un període de 8 dies.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

7 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)