Joan Fontrodona: «Una altra economia és necessària, és possible»

Fotografiess: Opus Dei

Veure la societat com una comunitat de persones que està regida per un bé comú que afecta tots, és clau. Aquest ha estat el missatge de la segona Jornada de Qüestions Pastorals de Castelldaura. Juntament amb remarcar la centralitat de la persona en la societat, en tota la seva dignitat.

Model d’economia possible?

Després d’una primera jornada dedicada sobretot a unes reflexions generals sobre el missatge de l’encíclica de Francesc sobre fraternitat i amistat social, el segon dia de les Jornades de Qüestions Pastorals ha començat amb la ponència del professor Joan Fontrodona, director del departament d’Ètica Empresarial de l’IESE Business School, que ha reflexionat sobre si un altre model econòmic és possible. Ho ha fet amb el marc de la Fratelli Tutti i amb la premissa que «entre tots els documents de doctrina social de l’Església hi ha una continuïtat, des de Joan Pau II, amb l’encíclica Centessimus Annus, i Benet XVI».

Construir la realitat

Tres arguments ha exposat. En primer lloc, ha visualitzat la confusió entre model i realitat. El descrèdit que des de Kant s’ha aplicat a la metafísica: la realitat no interessa i aleshores l’hem de construir, però segons el professor Fontrodona el que cal és replantejar-se el model econòmic, no la realitat. Un segon tema que ha plantejat ha estat una idea de Benet XVI: l’ètica a dins del procés de l’activitat econòmica i no al final. I un tercer, la clau antropològica, la visió de l’home. Cal veure la persona més enllà d’un ésser amb interessos que busca maximitzar-los. Això és el que ha imperat en l’època moderna destruint les bones pràctiques.

Posar la persona al centre

Segons Fontrodona, «una altra economia és necessària, és possible, però és molt difícil ». Necessària perquè el model econòmic actual no respon a la realitat de l’empresa. «El benefici és una condició necessària però no una condició suficient per a l’activitat econòmica. Si no és el benefici, què és? Les persones i la seva perfecció a través del treball», ha afirmat el professor Fontrodona. «Necessitem -també ha dit- un model econòmic que posi les persones en el centre i en el final de l’activitat empresarial. » És possible perquè hi ha diverses propostes i iniciatives en aquesta línia i ha posat l’exemple de les cooperatives. És molt difícil, però “«perquè a nivell teòric exigeix un canvi de mentalitat molt important que no s’ha fet».

Cal canviar la fórmula i posar l’home al centre. Per al professor Joan Fontrodona, algunes pautes d’acció necessàries pel canvi són: no hem de ser maximalistes, “tota pedra fa paret”; canviar el pla d’estudis de les escoles de negoci, facultats d’economia… per anar introduint la veritat de l’empresa; reconduir el poder dels mercats financers, l’eina més complicada; i que la societat civil sigui palanca de canvi.

Reptes ètics i pastorals

La segona intervenció del dia ha estat de la mà de Domènec Melé, titular de la Càtedra d’Ètica empresarial de l’IESE Business School. Ha parlat dels Reptes ètics i pastorals: com fer operativa la Fratelli Tutti, la segona encíclica social del Papa Francesc dedicada a totes les persones, més enllà de les seves conviccions religioses. “No hi ha coses noves sinó més aviat proposa una reflexió» ha començat dient el professor Melé. «Tampoc la fraternitat i l’amor social són temes nous, ja són presents en anteriors ensenyaments pontificis i a la tradició catòlica, però en la situació actual, aquests valors semblen molt erosionats i de fet dedica el capítol primer a intentar de fer-ho palès».

«En tot el que diu el Papa hi ha un rerefons ètic», diu Melé. «La dignitat de la persona és remarca molt en aquesta encíclica com en tota la doctrina de l’Església» ha afirmat també. Un repte ètic que es fa palès en l’encíclica «és evitar el relativisme i reduccionisme antropològic.» «Dialogar, parlar amb l’ànim d’assolir la veritat en l’àmbit de l’acció» diu Domènec Melé i afegeix que: «El Papa exhorta al diàleg, però no per qüestionar l’ordre ètic objectiu (…). Els consensos no han de portar al relativisme, ja que ell mateix diu que ‘el relativisme no és la solució’».

Font: Opus Dei