Ja són aquí les festes de Sant Josep Oriol 2026 de Barcelona

Enguany les festes, del 14 al 23 de març, acullen la celebració dels 425 anys dels Gegants del Pi de Barcelona

09 Març, 2026
Església de Barcelona

Foto: Associació d’Amics dels Gegants del Pi

En ple mes de març, el barri del Pi es prepara per celebrar la seva Festa Major, que enguany tindrà lloc del dissabte 14 al dilluns 23 de març. Com a prèvia, ja s’ha obert l’exposició Ara balla pel camí. 425 anys dels Gegants del Pi a la Casa dels Entremesos, que commemora els 425 anys de la primera referència de les figures l’any 1601. També es podrà visitar l’exposició d’obres participants en el concurs de cartells de les festes.

Programa de les festes de Sant Josep Oriol 2026

Les festes començaran el dissabte 14 al so de les campanes del Pi. A continuació hi haurà el pregó de les festes, que anirà a càrrec d’Olga de Sandoval, comerciant del barri. El pregó comptarà amb interpretació en llengua de signes catalana.

Al matí també tindrà lloc la tradicional Remembrança del miracle de les monedes de Sant Josep Oriol, l’Anunci del Baladrer, la Tronada d’inici de les Festes, la Cercavila anunciadora i el Ball dels quatre Gegants del Pi. A la tarda hi haurà la diada castellera i al vespre hi haurà el Retaule de Sant Josep Oriol, una obra de teatre singular que fa valdre la vida del doctor pa i aigua.

Diumenge 15, arriba el moment de «Bestieses. Els convidats del Lleó i la Mulassa de Barcelona». En aquesta edició, el Lleó convidarà l’Àliga d’Igualada, que surt en comptades ocasions de la seva ciutat.  A més, per primer cop, tindrà lloc una calçotada popular organitzada per veïns, simpatitzants i entitats del barri, que servirà de punt de trobada. La jornada finalitzarà amb una altra novetat, l’espectacle sonor «El Miracle de Sant Josep Oriol» del músic Michael John, una composició per a campanar i quartet de gralla que es podrà veure a la plaça del Pi i que ha estat impulsada per una Beca Barcelona Crea 2025 de l’Ajuntament de Barcelona.

Projecció i xerrada

Dimarts 17 a les 20 h es durà a terme per primera vegada en el marc de les festes una projecció a la capella de la Sang del Pi. Es tracta del documental «Música Celestial», un llargmetratge que explica les vivències del compositor Tomàs Milans amb el seu educador, Sant Josep Oriol.

El dijous 19 a les 19 h, es farà la xerrada «Les Festes de Canonització de Sant Ramon de Penyafort» a la Casa dels Entremesos, en la qual el doctor Ramon Dilla explicarà la rellevància de les festes que es van celebrar fa 425 anys i que són l’inici dels Gegants del Pi.

Passejada d’Oriols

El divendres 20 a la tarda hi haurà la cercavila infantil amb les escoles del barri i tota la canalla que vulgui portar el seu gegantet, bèstia o capgròs. Tot seguit, sessió de contacontes amb un rondallaire, que comptarà amb servei d’interpretació en llengua de signes catalana. A la nit, tindrà lloc l’Emmulassa’t!, un dels actes més divertits de les festes, i el Ball de Festa Major amb DJ Kylans.

Dissabte 21, hi haurà la Passejada dels Oriols (els gegants de Ciutat Vella) que fan l’ofrena floral a Sant Josep Oriol mentre els veïns llancen monedes de xocolata. Aquest és el menjar típic de les festes i es fa expressament per aquest dia. Duen un gravat que fa referència a la llegenda dels raves i les monedes del sant, i tenen la imatge històrica del gegant del Pi. Enguany se’n faran 12.000 unitats.

Diumenge 22, vigília de Sant Josep Oriol, les gralles i tabals faran les Matinades. Cap a les deu, la plaça de Sant Josep Oriol, centre neuràlgic de la festa, començarà a omplir-se. Gegants, bèsties, capgrossos i balls tradicionals arribaran d’arreu de Catalunya per acompanyar els Gegants del Pi, el Lleó i la Mulassa de Barcelona en l’acte més multitudinari.

Falcons i gegants

Diumenge al matí hi haurà també la Diada Falconera amb els Falcons de Barcelona, que un any més no han volgut faltar a la cita. A les 11.30 h hi haurà la mostra de balls d’alguns convidats i a les 12.00 h sortirà la Cercavila de Festa Major. Hi prendran part molts dels gegants de Ciutat Vella i altres convidats destacats com el Ball de Panderetes de Vilafranca del Penedès, els Gegants d’Olivella, del Poble Sec d’Igualada, vells d’Amposta, el Gegant Adaptat l’Ocellaire de l’Eixample (el primer gegant barceloní portat amb cadira de rodes), els Gegants de Tauste (Aragó) i els convidats d’honor; els Gegants històrics de Calella, acompanyats d’en Mastegamosques i els Gegants infantils. També hi serà present per primera vegada a Barcelona el gegant més alt de Catalunya: en Romà de Manlleu, una figura colossal de quasi 6 metres d’alçada.

Dilluns 23 de març, diada de Sant Josep Oriol, tindrà lloc el toc solemne de campanes i l’ofici de Festa Major amb la ballada dels quatre Gegants del Pi amb la música de l’orgue de la basílica, així com el cant de l’Himne de Sant Josep Oriol (del 1909). Les Festes finalitzaran amb la tronada que s’enlairarà a les 20 h des del Campanar de la Basílica del Pi.

A més dels actes al carrer, s’han treballat diverses activitats paral·leles, com ara «La Ruta dels Atracaments», una gimcana en què les famílies podran atracar els comerços i descobrir on s’amaga en Perot lo Lladre.

Tota la programació es pot consultar al web www.gegantsdelpi.cat

Font: Associació d’Amics dels Gegants del Pi

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

En el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es converteix.

(Lc 15,1-10)