J.C. Bermejo: «La fraternitat i la vida centrada en Jesús són claus per viure la pandèmia i l’aïllament»

Entrevista a José Carlos Bermejo, expert en acompanyament i cura de les persones en moments de dol i de pèrdua

26 Maig, 2021
Església de Barcelona

El religiós camil i doctor en teologia pastoral sanitària, José Carlos Bermejo, és expert en acompanyament i cura de les persones en moments de dol i de pèrdua. El proppassat 1 de maig, va impartir als membres de la URC la ponència “Créixer i esperar en temps de sofriment”. En aquesta sessió va ajudar a fer front al moment actual, amb situacions difícils d’acompanyament i vivència de la malaltia i les seves conseqüències.

Com hem de combatre la situació actual?

El desafiament més gran és anar a allò essencial. Ho hem experimentat en la fase més crítica de la pandèmia: hi ha unes coses més essencials que unes altres per a la vida. I també a nivell psico-espiritual. La fraternitat, l’ajuda recíproca, la vida centrada en Jesús, els consells evangèlics, als quals estem cridats a ser fidels per viure joiosos, també són claus essencials per viure en aquesta situació tan crítica de pandèmia i d’aïllament.

Com il·luminar el moment actual en clau d’esperança i de creixement?

Les crisis són oportunitats; si més no, si volem créixer humanament. En aquest temps, si volem fer una interpretació sana dels signes dels temps estem cridats a integrar alguns ensenyaments ètics: la vulnerabilitat és el que ens iguala a tots i d’on emana la mateixa dignitat de tot ésser humà, la salut és també una tasca i una coresponsabilitat, la paraula pot vehicular-se per diferents mitjans per a consolar, la llibertat i la interdependència van unides…

Quin missatge d’esperança desitja fer arribar als religiosos?

L’esperança és un dinamisme existencial que ens caracteritza. El símbol universal de l’esperança (l’àncora) és una clau per preguntar-nos com podem recolzar-nos els uns als altres. Tenir un referent o suport és un ajut important per a l’esperança, també en la vida religiosa, en la qual vivint en clau de dol, podem inserta-hi un dinamisme de resurrecció quotidiana en un model de vida comunitària fet de cures sorprenents, fruit de la gràcia.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 30 de maig

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)