Imma Cano i Xavier Garí: «Si perseverem com a pares i famílies, la flama de la fe anirà passant de pares a fills»

El desembre de 2019, un grup de famílies amb fills en escoles i esplais cristians, que organitzaven una pasqua familiar, es van plantejar mantenir el caliu de la Pasqua la resta de l’any. Amb un mètode semblant d’activitats vivencials, de formació/reflexió i de pregària, tant per als fills com per als pares, van crear el col·lectiu «Som cristians». «Si perseverem com a pares i famílies, com van fer els nostres pares amb nosaltres, la flama de la fe anirà passant de pares a fills, com ha estat sempre», afirmen l’Imma Cano i en Xavier Garí, matrimoni impulsor del col·lectiu (www.somcristians.cat).

Què proposeu des de “Som cristians”?

Fem activitats per a tota la família, però també per a adults. En diem comunitat a les famílies originals amb les quals vam començar presencialment, i continuarem amb elles passada la pandèmia, però afegint algunes activitats virtuals. En canvi, els nouvinguts arribats per internet -web, xarxes socials, el nostre canal Youtube o de les sessions virtuals que fem- conformen el col·lectiu, que sempre seguirà virtual per raons de distància geogràfica.

La pandèmia ha propiciat un augment del col·lectiu?

La virtualitat ens ha permès trobar-nos online i també arribar a més gent, que potser en aquests temps ha necessitat i necessita més accés a propostes com les nostres, a causa de la duresa d’aquests mesos de confinament i pandèmia. I el fet de no demanar regularitat, ni cap compromís més que el del desig interior d’anar a més, facilita la trobada. Fomenta una implicació lliure més adaptada a les necessitats de cadascú.

Creieu que cal reivindicar-nos com a cristians?

No es tracta de reivindicar-nos. Jesús no es va reivindicar; en tot cas, reivindicava el Regne. La qüestió, per tant, és viure la fe de forma senzilla i autèntica. A la manera dels primers cristians, i que això generi en nosaltres una veritable conversió quotidiana que s’encomani als fills.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 14 de març.