Ha mort Mons. Francesc Pardo Artigas, bisbe de Girona

La missa exequial tindrà lloc aquest proper dilluns, dia 4 d’abril, a dos quarts de dotze del matí, a la Catedral de Girona

01 Abr, 2022
Església de Barcelona

El bisbe de Girona, Mons. Francesc Pardo i Artigas, ha mort el dijous, dia 31 de març, a l’edat de 75 anys. La missa exequial tindrà lloc aquest proper dilluns, dia 4 d’abril, a dos quarts de dotze del matí, a la Catedral de Girona.

Nascut a Torrelles de Foix el dia 26 de juny de 1946, va rebre l’orde del presbiterat a la basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès l’any 1973, parròquia de la qual va ser coadjutor fins a l’any 1980, juntament amb la parròquia de la Santíssima Trinitat de la mateixa localitat, a l’arxidiòcesi de Barcelona.

El 1980 va ser nomenat rector de la parròquia de Sant Sadurní d’Anoia, on va fundar una cooperativa que va edificar setanta habitatges socials. El mateix any va ser nomenat arxiprest de l’Anoia. Entre 1982 i 1986 va ser el consiliari diocesà del Moviment Familiar Rural i dels Joves Rurals JARC.

Mons. Pardo va participar en el Concili Provincial Tarraconense com a membre de la comissió diocesana per a la preparació, a Barcelona, i també com a membre d’una ponència. Entre 1993 i 2006 va exercir el càrrec de director del Centre d’Estudis Pastorals de les diòcesis de Catalunya.

Per altra banda, la tasca com a rector de parròquia va continuar entre 1993 i 1996 a Monistrol d’Anoia i entre 1997 i 2004 a la parròquia de Sant Esteve de Granollers. Els darrers càrrecs que va ocupar a l’arxidiòcesi de Barcelona van ser els d’arxiprest de Granollers, entre 1999 i 2004, i el de vicari episcopal del Vallès Oriental, entre 2001 i 2004.

L’any 2004, amb la creació de la diòcesi de Terrassa, va ser nomenat vicari general de pastoral i delegat episcopal per a l’economia. A més, va ser membre del Consell presbiteral, del Consell pastoral diocesà, del Consell per als afers econòmics i del Col·legi de Consultors.

El dia 16 de juliol de 2008, Francesc Pardo rebia el nomenament del papa Benet XVI com a bisbe de la diòcesi de Girona, rebent l’ordenació episcopal el dia 19 d’octubre d’aquell mateix any a la Catedral de Girona.

Des del seu nomenament, Mons. Pardo va ser responsable d’Apostolat Seglar i Pastoral Obrera de la Conferència Episcopal Tarraconense entre 2009 i 2011 i de la pastoral de joventut entre 2009 i 2018. Actualment, era el bisbe delegat del Secretariat Interdiocesà de Conservació i Promoció de l’Art Sagrat i el coordinador de les reunions interdiocesanes de delegats i responsables d’economia de la CET i, en el marc de la Conferència Episcopal Espanyola, formava part del Consell d’Economia i de la Comissió Episcopal per a la Pastoral Social i la promoció humana.

L’any passat, en complir els 75 anys d’edat, el bisbe Francesc va presentar, com és preceptiu, la seva renúncia al càrrec.

Reposi en la pau de Crist.

Conferència Episcopal Tarraconense

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)