Ha mort Mons. Francesc Pardo Artigas, bisbe de Girona

La missa exequial tindrà lloc aquest proper dilluns, dia 4 d’abril, a dos quarts de dotze del matí, a la Catedral de Girona

01 Abr, 2022
Església de Barcelona

El bisbe de Girona, Mons. Francesc Pardo i Artigas, ha mort el dijous, dia 31 de març, a l’edat de 75 anys. La missa exequial tindrà lloc aquest proper dilluns, dia 4 d’abril, a dos quarts de dotze del matí, a la Catedral de Girona.

Nascut a Torrelles de Foix el dia 26 de juny de 1946, va rebre l’orde del presbiterat a la basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès l’any 1973, parròquia de la qual va ser coadjutor fins a l’any 1980, juntament amb la parròquia de la Santíssima Trinitat de la mateixa localitat, a l’arxidiòcesi de Barcelona.

El 1980 va ser nomenat rector de la parròquia de Sant Sadurní d’Anoia, on va fundar una cooperativa que va edificar setanta habitatges socials. El mateix any va ser nomenat arxiprest de l’Anoia. Entre 1982 i 1986 va ser el consiliari diocesà del Moviment Familiar Rural i dels Joves Rurals JARC.

Mons. Pardo va participar en el Concili Provincial Tarraconense com a membre de la comissió diocesana per a la preparació, a Barcelona, i també com a membre d’una ponència. Entre 1993 i 2006 va exercir el càrrec de director del Centre d’Estudis Pastorals de les diòcesis de Catalunya.

Per altra banda, la tasca com a rector de parròquia va continuar entre 1993 i 1996 a Monistrol d’Anoia i entre 1997 i 2004 a la parròquia de Sant Esteve de Granollers. Els darrers càrrecs que va ocupar a l’arxidiòcesi de Barcelona van ser els d’arxiprest de Granollers, entre 1999 i 2004, i el de vicari episcopal del Vallès Oriental, entre 2001 i 2004.

L’any 2004, amb la creació de la diòcesi de Terrassa, va ser nomenat vicari general de pastoral i delegat episcopal per a l’economia. A més, va ser membre del Consell presbiteral, del Consell pastoral diocesà, del Consell per als afers econòmics i del Col·legi de Consultors.

El dia 16 de juliol de 2008, Francesc Pardo rebia el nomenament del papa Benet XVI com a bisbe de la diòcesi de Girona, rebent l’ordenació episcopal el dia 19 d’octubre d’aquell mateix any a la Catedral de Girona.

Des del seu nomenament, Mons. Pardo va ser responsable d’Apostolat Seglar i Pastoral Obrera de la Conferència Episcopal Tarraconense entre 2009 i 2011 i de la pastoral de joventut entre 2009 i 2018. Actualment, era el bisbe delegat del Secretariat Interdiocesà de Conservació i Promoció de l’Art Sagrat i el coordinador de les reunions interdiocesanes de delegats i responsables d’economia de la CET i, en el marc de la Conferència Episcopal Espanyola, formava part del Consell d’Economia i de la Comissió Episcopal per a la Pastoral Social i la promoció humana.

L’any passat, en complir els 75 anys d’edat, el bisbe Francesc va presentar, com és preceptiu, la seva renúncia al càrrec.

Reposi en la pau de Crist.

Conferència Episcopal Tarraconense

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)