Gna. Aldana: «El passionaris recullen els quatre relats de la Passió del Senyor»

Per a la tesina de llicència, la Gna. Natàlia Aldana, OSB, que actualment està estudiant al Pontifici Institut Litúrgic de Sant Anselm (Roma), volia tractar algun tema relacionat amb la Setmana Santa. A l’arxiu del seu Monestir de Sant Benet de Montserrat va trobar un Passionari de Saragossa de 1552, fins ara desconegut, que li va obrir les portes a descobrir «el món apassionant dels Passionaris a la Península Ibèrica», del qual la tesi doctoral en vol aprofundir.

Què és un Passionari?

Sovint entenem per Passionari aquell llibre que recull la passio dels màrtirs. Però també hi ha una altra tipologia librària sota aquesta denominació: els Passionaris de Setmana Santa. Són els llibres litúrgics que recullen els quatre relats de la Passió del Senyor, així com altres elements de la litúrgia de Setmana Santa: Lamentacions de Jeremies, l’adoració de la creu de Divendres Sant, el Pregó Pasqual…

Quines característiques té en relació amb altres Passionaris?

Del Passionari de Saragossa es van editar 6 edicions durant el s. XVI, segle que estudio. Es constata una línia de continuïtat molt marcada, ja que respon a la voluntat de reforma litúrgica i implementació del res propi de la diòcesi. Això contrasta amb altres Passionaris de Castella, on la tipologia de llibre és molt diversa i presenten elements fins i tot aliens a la Setmana Santa. Això mostra com els llibres litúrgics antics tenen la capacitat de respondre a un model eclesial universal i alhora s’adapten a les necessitats concretes d’una regió.

N’existeixen, en l’àmbit de la Tarraconense?

Sí que n’existeixen. No he trobat exemplars impresos al s. XVI, però sí exemplars manuscrits d’aquest mateix segle que seran motiu d’estudi en la tesi doctoral. Espero que això ens ajudi a aprofundir sobre com era la litúrgia de la Setmana Santa a la Tarraconense abans del Concili de Trento.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 20 de març.