Final d’etapa dels jesuïtes a Bellvitge

La Companyia de Jesús deixarà també la seva responsabilitat a la parròquia de la Mare de Déu de Bellvitge, que actualment té encomanada

28 Gen, 2025
Església de Barcelona

El Provincial dels Jesuïtes, el P. Enric Puiggròs SJ, ha comunicat al Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, el tancament, a finals d’aquest any 2025, de la comunitat religiosa de jesuïtes que viuen al barri de Bellvitge, a l’Hospitalet de Llobregat. La Companyia de Jesús deixarà també la seva responsabilitat a la parròquia de la Mare de Déu de Bellvitge, que actualment té encomanada.

Tot i això, la Companyia de Jesús no deixarà el barri, sinó que continuarà plenament compromesa amb Bellvitge a través de les institucions i iniciatives que acompanya, entre elles el col·legi Jesuïtes Bellvitge-Centro de estudios Joan XXIII, que forma part de la xarxa Jesuïtes Educació.

Durant més de 50 anys, molts jesuïtes han viscut i treballat al barri impulsant iniciatives, acompanyant la comunitat cristiana i contribuint a consolidar institucions que han millorat la vida de les persones. Ara que és necessari reduir l’activitat i responsabilitat a Bellvitge, és moment de reconèixer i agrair l’oportunitat que ha tingut la Companyia de Jesús de participar en la vida i transformació d’aquest barri, així com de col·laborar amb les diverses realitats parroquials, diocesanes i eclesials de Bellvitge i el seu entorn. L’agraïment major és per als membres de la comunitat cristiana i per a tots els veïns i veïnes que durant tot aquest temps ens han acollit i acompanyat.

Va ser el 1968 quan un grup de jesuïtes, juntament amb laics, laiques i religioses, es van instal·lar al barri de Bellvitge, per treballar i conviure amb els veïns, promovent iniciatives pastorals i socioeducatives, compromesos amb les persones més desafavorides. Feia tan sols quatre anys que s’havia iniciat la construcció dels primers blocs d’habitatges que acollien les persones que buscaven feina a les fàbriques del cinturó industrial de l’àrea metropolitana de Barcelona.

No hi havia equipaments ni serveis, ni tan sols carrers o clavegueram. Aquells joves jesuïtes es van implicar en la vida quotidiana, donant suport a les reivindicacions dels veïns i participant a les entitats que es van anar creant. Va suposar una opció d’inculturació i integració dels religiosos en la vida ordinària, amb un compromís ferm amb la justícia que neix de la fe, esborrant barreres i fronteres de la cultura dominant de l’època.

Cal agrair i celebrar l’herència que la tasca de tants jesuïtes i laics ha deixat en moltes persones i institucions, i al mateix temps, renovar el compromís de la Companyia de Jesús amb el barri de Bellvitge.

El col·legi Joan XXIII va començar en una escola bressol per a 15 nens ubicada en un local comercial que van acondicionar les mateixes famílies. Actualment està integrat a la xarxa Jesuïtes Educació i acull més de 1.600 estudiants, des d’educació infantil fins a batxillerat, sent un referent en la formació professional, una de les grans apostes del centre des dels seus inicis. El col·legi és una obra col·lectiva de persones compromeses amb l’educació i el barri.

La parròquia va començar en uns barracons i ha donat lloc a una comunitat cristiana activa que ha impulsat multitud d’iniciatives, com la Fundació La Vinya, organització social que acaba de complir 25 anys i que coordina l’acció social de les parròquies dels barris de Bellvitge i Gornal.

En aquest moment en què és necessari reduir la presència i l’activitat al barri, d’acord amb les capacitats actuals de la Companyia de Jesús, cal agrair i celebrar l’herència que la tasca de tants jesuïtes i laics ha deixat en moltes persones i institucions, i al mateix temps, renovar el compromís de la Companyia de Jesús amb el barri de Bellvitge a través de la feina del col·legi Jesuïtes Bellvitge – centre d’estudis Joan XXIII i dels diversos projectes en els quals continuem participant.

 

Font: Jesuïtes Catalunya

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)