Fent camí vers el diaconat

El bisbe Sergi Gordo confereix l'acolitat a cinc candidats al diaconat amb l'entrega de la patena i el calze com a símbols d’aquest ministeri

09 Març, 2020
Església de Barcelona

El passat dissabte 7 de març, a la Parròquia de Sant Oleguer i presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sergi Gordo, va tenir lloc la cerimònia de conferiment de l’acolitat a cinc candidats al diaconat. Jordi García de la Parròquia de Maria Mitjancera; Alejandro López de Sant Oleguer; Pere Manonellas de Corpus Christi; Josep Saperas de Sant Joan d’Horta i Fernando Carlos de Valdivia de Sant Eugeni I Papa. 

Servir l’altar

Tots ells van rebre de mans del bisbe la patena i el calze com a símbols de la funció de servir a l’altar que és la característica principal d’aquest ministeri. L’acolitat és un ministeri laical que l’Església pot conferir de manera estable i pública a servidors degudament preparats i una fita important en el camí vers l’ordenació diaconal. Tal com va dir el bisbe, Mons Sergi Gordo, “el diaconat és, per sobre de tot, vocació de servei”.

En el temple, ple de gom a gom, hi van ser presents familiars dels qui van rebre els ministeris, feligresos de les diverses parròquies i un gran nombre de membres de la comunitat de la parròquia de Sant Oleguer, amb Mn. Joan Obach, el seu rector, al capdavant. La celebració va tenir lloc el dia de la festivitat del sant patró de la parròquia. Oleguer va ser un bisbe de Barcelona i el seu sepulcre resta a la capella del Santíssim de la Catedral de Barcelona.

A més a més, entre els concelebrants, hi van participar Mn. Josep Serra Colomer, responsable de la formació dels aspirants i candidats al diaconat, i Mn. Josep Vidal, diaca permanent, delegat diocesà per a l’acompanyament i formació del clergat, en els diaques permanents. Van concelebrar els rectors de les parròquies i diversos diaques. També hi van participar un gran nombre d’aspirants i candidats que es preparen per a l’ordenació diaconal.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada.

(Mt 15,1-2.10-14)