Felicitació de la Pasqua del papa Francesc

Benvolguts germans i germanes, bona Pasqua! Una bona, santa i serena Pasqua.

Avui ressona arreu del món l’anunci de l’Església: «Jesús, el crucificat, ha ressuscitat, tal com havia dit. Al·leluia.»

L’anunci de la Pasqua no mostra un miratge, no revela una fórmula màgica ni indica una via d’escapatòria davant la difícil situació que estem travessant. La pandèmia encara està en ple curs, la crisi social i econòmica és molt greu, especialment per als més pobres; i malgrat tot —i és escandalós— els conflictes armats no s’aturen i els arsenals militars es reforcen. I aquest és l’escàndol d’avui.

Davant d’això, o millor, enmig d’aquesta realitat complexa, l’anunci de Pasqua recull en poques paraules un esdeveniment que dona esperança i no decep: «Jesús, el crucificat. ha ressuscitat.» No ens parla d’àngels o de fantasmes, sinó d’un home, un home de carn i ossos, amb un rostre i un nom: Jesús. L’Evangeli testimonia que aquest Jesús, crucificat sota el poder de Ponç Pilat per haver dit que era el Crist, el Fill de Déu, al tercer dia va ressuscitar, com deien les Escriptures i com ell mateix havia anunciat als seus deixebles.

El Crucificat, no un altre, és qui ha ressuscitat. Déu Pare va ressuscitar el seu Fill Jesús perquè havia complert plenament la seva voluntat de salvació: va assumir la nostra debilitat, les nostres dolències, la nostra mateixa mort; va sofrir els nostres dolors, va portar el pes de les nostres iniquitats. Per això Déu Pare el va exalçar i ara Jesucrist viu per sempre, i ell és el Senyor.

Els testimonis assenyalen un detall important: Jesús ressuscitat porta les ferides impreses a les seves mans, als seus peus i al seu costat. Aquestes ferides són el segell perpetu dels seu amor per nosaltres. Tothom qui pateix una prova dura, en el cos i en l’esperit, pot trobar refugi en aquestes ferides i rebre a través seu la gràcia de l’esperança que no decep.

Crist ressuscitat és esperança per a tots els qui encara sofreixen a causa de la pandèmia, per als malalts i per als qui han perdut un ésser estimat. Que el Senyor doni consol i sostingui les fatigues dels metges i infermers. Totes les persones, especialment les més fràgils, necessiten assistència i tenen dret a accedir als tractaments necessaris. Això és encara més evident en aquest moment en què tots som cridats a combatre la pandèmia, i les vacunes són una eina essencial en aquesta lluita. Per tant, en l’esperit d’un «internacionalisme de les vacunes», insto tota la comunitat internacional a un compromís comú per a superar els retards en la seva distribució i per a promoure’n el repartiment en els països més pobres.

El Crucificat Ressuscitat és consol per als qui han perdut la feina o per als qui passen serioses dificultats econòmiques i estan mancats d’una protecció social adequada. Que el Senyor inspiri l’acció de les autoritats públiques per tal que tots, especialment les famílies més necessitades, rebin l’ajuda imprescindible per a un sosteniment adequat. Desgraciadament, la pandèmia ha augmentat dramàticament el nombre de pobres i la desesperació de milers de persones.

«Cal que els pobres del tipus que sigui recuperin l’esperança», deia sant Joan Pau II en el seu viatge a Haití. I precisament a l’estimat poble haitià s’adreça en aquest dia el meu pensament i el meu coratge, perquè no es vegi afeixugat per les dificultats, sinó que miri el futur amb confiança i esperança. I jo diria que el meu pensament s’adreça especialment a vosaltres, estimades germanes i germans haitians. Us tinc presents, soc a prop vostre i voldria que els vostres problemes es resolguessin definitivament. Prego per això, estimats germans i germanes haitians.

Jesús ressuscitat és esperança també per a molts joves que s’han vist obligats a passar llargues temporades sense anar a l’escola o a la universitat, i sense poder compartir el temps amb els amics. Tots necessitem experimentar relacions humanes reals i no sols virtuals, especialment en l’edat en què es forma el caràcter i la personalitat. Ho vam escoltar divendres passat en el via crucis dels infants. Em sento proper als joves de tot el món i, en aquest moment, de manera particular als de Myanmar, que estan compromesos amb la democràcia, fent sentir la seva veu de manera pacífica, sabent que l’odi només pot dissipar-se amb l’amor.

Que la llum del Senyor ressuscitat sigui font de renaixement per als emigrants que fugen de la guerra i de la misèria. En els seus rostres reconeixem el rostre desfigurat i sofrent del Senyor que camina cap al Calvari. Que no els faltin signes concrets de solidaritat i fraternitat humana, garantia de la victòria de la vida sobre la mort que celebrem en aquest dia. Dono les gràcies als països que acullen amb generositat les persones que sofreixen i que busquen refugi, especialment al Líban i a Jordània, que reben molts refugiats que han fugit del conflicte sirià.

Que el poble libanès, que passa per un període de dificultats i incerteses, experimenti el consol del Senyor ressuscitat i sigui recolzat per la comunitat internacional en la seva vocació de ser terra d’encontre, de convivència i de pluralisme.

Que Crist, la nostra pau, silenciï finalment el clamor de les armes a l’estimada i turmentada Síria, on milions de persones viuen actualment en condicions inhumanes, així com al Iemen, les vicissituds dels quals estan envoltades per un silenci eixordador i escandalós, i a Líbia, on finalment s’albira la sortida a una dècada de conteses i enfrontaments sagnants. Que totes les parts implicades es comprometin de manera efectiva a posar fi als conflictes i permetre que els pobles devastats per la guerra visquin en pau i posin en marxa la reconstrucció dels seus països respectius.

La Resurrecció ens remet naturalment a Jerusalem. Implorem el Senyor que li concedeixi pau i seguretat (cf. Sl 122), per tal que respongui a la crida a ser un lloc d’encontre on tots puguin sentir-se germans, i on israelites i palestins tornin a trobar la força del diàleg per aconseguir un solució estable que permeti la convivència de dos Estats en pau i prosperitat.

En aquest dia de festa, el meu pensament s’adreça també a l’Iraq, que vaig tenir l’alegria de visitar el mes passat, i que demano que pugui continuar pel camí de pacificació que ha emprès, per tal que es realitzi el somni de Déu d’un família humana hospitalària i acollidora per a tots els seus fills.[1]

Que la força del Senyor ressuscitat sostingui els pobles de l’Àfrica que veuen el seu futur amenaçat per la violència interna i el terrorisme internacional, especialment al Sahel i a Nigèria, així com a la regió de Tigre i Cabo Delgado. Que continuïn els esforços per trobar solucions pacífiques als conflictes, en el respecte dels drets humans i la sacralitat de la vida, mitjançant un diàleg fraternal i constructiu, en un esperit de reconciliació i solidaritat activa.

Encara hi ha massa guerres i massa violències al món! Que el Senyor, que és la nostra pau, ens ajudi a vèncer la mentalitat de la guerra. Que concedeixi als qui són presoners en els conflictes, especialment a Ucraïna oriental i a Nagorno-Karabakh, que puguin tornar sans i estalvis amb les seves famílies, i inspiri els líders de tot el món perquè es freni la carrera armamentista. Avui, 4 d’abril, se celebra el Dia Mundial contra les mines antipersona, artefactes arters i horribles que maten o mutilen molts innocents cada any i impedeixen «que els homes caminin junts pels camins de la vida, sense témer els paranys de destrucció i mort».[2] Com en seria, de millor, un món sense aquests instruments de mort!

Estimats germans i germanes, també aquest any, a diferents llocs, molts cristians han celebrat la Pasqua amb greus limitacions i, en alguns casos, sense poder assistir a les celebracions litúrgiques. Preguem perquè aquestes restriccions, igual que totes les restriccions a la llibertat de culte i de religió en el món, siguin eliminades, i que cadascú pugui pregar i lloar Déu lliurement.

Enmig de les nombroses dificultats que travessem, no oblidem mai que som curats per les ferides de Crist (cf. 1Pe 2,24). A la llum del Senyor ressuscitat, els nostres sofriments es transfiguren. On hi havia mort ara hi ha vida; on hi havia dol hi ha consol. En abraçar la Creu, Jesús ha donat sentit als nostres sofriments. I ara preguem perquè els efectes beneficiosos d’aquesta curació s’estenguin a tot el món. Bona, santa i serena Pasqua!

[1]  Cf. Encontre Interreligiós a Ur (6 març 2021).

[2]  St. Joan Pau II, Àngelus (28 febrer 1999).