Dr. Joan Torra: «La missió evangelitzadora ha d’estar al centre, és clar!»

Entrevista al degà de la Facultat de Teologia de Catalunya sobre el Concili Provincial Tarraconense i el seu paper en l'Església d'avui

06 Abr, 2021
Església de Barcelona

«Jo no seria el que soc si no hagués estat pel Concili Provincial Tarraconense (CPT); per a mi va ser un do de Déu, i crec que també per a tots els qui hi vàrem participar», afirma el Dr. Joan Torra, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, que va intervenir en l’acte commemoratiu del 25è aniversari del CPT de 1995, celebrat el proppassat 9 de març. El CPT va representar «una experiència de comunió eclesial única i irrepetible, a la recerca de què deia l’Esperit, què era el que ell volia per a la nostra estimada Església; una experiència sinodal que dona una manera de ser i de fer» , assegura.

Les resolucions del CPT han anat endavant?

Déu n’hi do! El text conciliar és un manual de teologia pastoral que en repassa tots els àmbits i hi fa propostes concretes. Moltes han tirat endavant, altres han quedat pendents, a algunes la vida les ha convertit en coses ja passades, i potser en farien falta de noves. La pandèmia ens ho ha evidenciat. Jo proposava als bisbes que es repensés la resolució 47 sobre el pla de formació i posava la Facultat de Teologia al servei d’aquest objectiu.

En el moment actual caldria fer un segon CPT?

En això de fer un Concili provincial vàrem ser pioners el 1995. No és pas un problema d’il·lusió sinó d’Esperit. De fet, el lema del Concili és la preocupació de sempre: «Esperit, ¿què dius a les esglésies de la Tarraconense?». La missió evangelitzadora ha d’estar al centre, és clar!

Cap a on hauria de remar un hipotètic nou Concili?

En els 25 anys transcorreguts s’han donat coses tan noves i imprevisibles com els moviments migratoris globals, les noves religiositats, una profunda crisi econòmica insospitada, l’alerta ecològica global, les noves tecnologies de comunicació que potser, fins i tot, en podrien facilitar la realització. Però, sobretot, caldria entomar les situacions noves que vivim en l’Església i mirar de discernir amb fe i esperança què hi demana l’Esperit.

 

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 11 d’abril

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

En el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es converteix.

(Lc 15,1-10)