Reivindicant i «estenent» una llar digna

1.026 persones dormen al carrer cada nit. 2.000 dormen en habitatges residencials. El 45% de les famílies ateses (11.000) no tenen una llar digna. 500 dels atesos per Càritas dormien al carrer. Aquestes són dades de Càritas Barcelona , que reflecteixen quina és la situació que pateixen un gran gruix de la població. Rere cada número hi ha una persona, un nen, un home, una dona… cada un amb els seus somnis que, de vegades, només pel fet de no viure en una llar digna poden veure’s frustrats.

Estenent els drets bàsics

Una acció tan bàsica com el fet d’estendre la roba molts dels afectats sense llar no poden dur-la a terme. És per això que a partir d’uns estenedors s’ha desenvolupat enguany l’acte amb motiu del Dia de les Persones en situació Sense Llar, organitzat per la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar de Barcelona (XAPSLL). Es tracta d’una acció que vol reivindicar «la llar que cobreix les necessitats fisiològiques, de protecció, d’acceptació social, d’autoestima, d’autorealització… i que tothom mereix.

Pantalons, samarretes, mitjons i vestits de paper amb missatges entorn els drets i el que suposa tenir una llar s’han penjat a la Plaça dels Àngels, on han acudit més de 300 persones per «estendre» i fer visibles els drets bàsics que tothom demana i que molts no tenen pel fet de no comptar amb una llar digna. Una situació que com avui es dèia «podries ser tu».

Reivindicació

Amb totes les reivindicacions esteses a l’estenedor, ha continuació han tingut lloc els parlaments. La tinenta d’alcaldessa de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, Laia Ortiz, ha manifestat que «el sensellarisme té a veure en garantir unes polítiques d’habitatge ambicioses, regular i lluitar contra l’especulació, que no ha de ser una política local sinó que ha de ser de país». Respecte a les solucions ha reclamat que «no ho podem fer sols». «Sí que podem dignificar-ho a curt termini – continuava Ortiz- per això estem modificant l’ordenança del civisme, el dret a la salut i la dignitat tenint en compte les dificultats d’accés a l’habitatge».

Els portaveus de la XAPSLL, Maite Mauricio i Ricard Barrull, han assegurat que «perdre la llar suposa no tenir accés als drets humans fonamentals», ja que priva al sense llar dels drets bàsics com descansar, disposar d’un espai personal… construir una vida». «Quan perdem la llar perdem la condició de ciutadà, i és una agressió a la persona, a la seva dignitat», han dit. S’ha demanat que les administracions projectin reformes estructurals que garanteixin una llar digna, prioritzant les polítiques d’accés a l’habitatge com els lloguers socials, la cessió d’ús dels pisos buits, la propietat cooperativa.

La problemàtica en augment

Segons les dades facilitades per la XAPSLL, les xifres de «sensellarisme« no han deixat d’augmentar en els darrers anys. Si l’any 2018 hi havia 658 persones, mentre que aquest 2017 hi ha 1.026. Aquest ascens suposa un augment del 56% dels afectats.

Gràcies a l’acció de les diferents entitats que conformen la XAPSLL s’aconsegueix reubicar a les persones a pisos unifamiliars, pisos compartits o centres residencials. Tot i això, segons Càritas, encara hi ha «un total de 3.383 persones vivint en una situació extrema de l’habitatge», una situació que comporta un greuge en la salut d’aquells que ho pateixen. Per això l’objectiu continua sent: per al proper any ningú dormint al carrer.