Es presenta al Parlament de Catalunya una proposta de llei per fer front al sensellarisme

Aquest matí, Assís Centre d’Acollida, Arrels Fundació, Càritas Catalunya, la Comunitat de Sant’Egidio i Sant Joan de Déu Serveis Socials han presentat al Parlament de Catalunya una proposta de llei per fer front al sensellarisme de manera urgent.

El text legal ha estat impulsat i dirigit per Antoni Milian i Massana, catedràtic de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb la col·laboració de Vicenç Aguado i Cudolà, catedràtic de dret administratiu de la Universitat de Barcelona (UB), Lídia Pitarch, professora i doctora en Seguretat Humana i dret global (UAB) i de Raquel Prado i Almudena González, professores de dret administratiu (UB).

La Proposta de text legal de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme ha entrat per registre al Parlament de Catalunya com a proposició de llei signada per la majoria dels partits de l’arc parlamentari (grups parlamentaris Socialista i Units per Avançar, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Candidatura d’Unitat Popular – Un Nou Cicle per Guanyar, En Comú Podem, Ciutadans i el Grup Mixt), amb la finalitat que sigui discutida i aprovada. A més, el text compta amb el suport de 35 entitats de primer, segon i tercer nivell de l’àmbit social i de 5 col·legis professionals.

La llei s’adreça especialment a donar una resposta a aquelles persones que pateixen una situació de sensellarime més crònic, més dur, aquell que ens interpel·la per la seva cruesa. Per aquest motiu, el text elaborat pretén fer front a aquelles situacions que es corresponen a les tres primeres subcategories operatives de la classificació europea ETHOS. Concretament, es tracta de les persones que a Catalunya viuen al carrer, que passen la nit en recursos nocturns o que viuen en equipaments específics per a persones sense llar. Aquesta tria dona resposta a les situacions més greus, i permet un tractament legal homogeni i integral de la problemàtica. L’any 2016 s’estimava que gairebé 10.000 persones vivien en situació de sense llar (subcategories ETHOS 1,2 i 3): 2.855 vivien en un espai públic o a la intempèrie, 4.120 pernoctaven en un alberg, forçades a passar la resta del dia en un espai públic, i 2.982 vivien en centres o albergs per a persones sense llar/allotjament temporal. Les entitats promotores de la iniciativa consideren que la xifra ha augmentat exponencialment durant aquests sis anys, i estimen que 18.000 persones es troben actualment en aquesta situació (un 80% més amb relació a l’any 2016). A dia d’avui, les cinc entitats promotores de la iniciativa ofereixen gairebé 3600 places residencials.

L’objectiu d’aquesta proposta de text legal és posar fi a la situació que viuen les persones que dormen als carrers de pobles i ciutats de Catalunya, assolint la protecció, promoció, integració, inserció i emancipació plena de les persones sense llar, així com regular per llei les actuacions i els serveis que les administracions públiques haurien de dur a terme al territori català per garantir els drets de les persones sense llar.

«Repensar la societat des dels més pobres»

En nom de les entitats promotores Jaume Castro, responsable de la Comunitat de Sant’Egdio a Barcelona, ha contextualitzat la proposta de llei. Castro, ha assenyalat que la llei “ha estat possible gràcies a una sinergia reeixida entre societat civil, institucions i món acadèmic”. Castro ha assenyalat que «les persones sense llar són les més oblidades de la societat» i que aquesta llei “constitueix un marc general amb solucions concretes per assegurar la dignitat i la humanitat del tracte d’aquestes persones”. El resultat de la llei ha estat un cos legislatiu integral i rigorós. «Una llei pionera en el context legislatiu europeu i pot constituir un nou fonament en la vertebració de l’estat del benestar”. Mentre comencem a veure el final de la pandèmia, Castro ha assenyat que la llei «és important per obrir un temps nou, ja que si repensem la societat a partir dels últims, podrem afrontar els problemes de tots».

Ha continuat la intervenció, en nom de les entitats, Salvador Maneu, director de Sant Joan de Déu Serveis Socials de Barcelona, destacant que el sensellarisme és una realitat complexa que només es pot abordar des de la suma d’esforços, i la voluntat compartida de posar-hi fi. «Estem confiats en què aquesta serà la llei de la legislatura», ha afirmat, destacant que des d’un punt de vista econòmic és una llei que no requereix una gran despesa, i que tindrà un retorn social molt elevat. Maneu ha subratllat que la redacció de la llei ha suposat «una aliança inèdita del món acadèmic i del tercer sector social» i «cal donar valor a la suma de complicitats fins arribar avui al Parlament de Catalunya”. En el transcurs dels darrers tres anys s’han buscat adhesions i complicitats per tal que aquesta proposició de llei compti amb un ampli suport del tercer sector social, col·legis professionals i entitats municipalistes. “Arribem avui aquí havent-nos reunit i escoltat tots els partits polítics i diverses conselleries i direccions generals”.

Per la seva part, Antoni Milian i Massana, catedràtic de Dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona ha subratllat les característiques de la llei. “La creació de la figura de l’espai residencial digne – ha assegurat Milian- permetria erradicar la situació de les persones que viuen al carrer incorporant aquest Servei com una prestació garantida en la Cartera de serveis socials”. La Proposta consisteix en una llei que connecta amb la llei del dret a l’habitatge, però no és una llei d’habitatge. Pel catedràtic «tramitar i aprovar un text encaminat a erradicar el sensellarisme més crònic, és avui un deure moral urgent i inajornable». I ha acabat la seva exposició parafrasejant unes paraules de Martin Luther King, dient que el sensellarisme «no tan sols corroeix a les persones […] que el pateixen […], sinó que també corroeix moralment a tota la societat que el tolera.»

Espais residencials, empadronament i accés a serveis bàsics a tot Catalunya

La proposta de text legal és una novetat en el context legislatiu europeu, ja que introdueix el fonament de dret per assegurar la dignitat de les persones sense llar. En concret, afegeix el concepte d’espai residencial digne per a totes les persones que es troben en les tres primeres subcategories operatives de la classificació europea ETHOS, garantint en el termini de dos anys el dret a disposar d’un espai residencial digne o un habitatge autònom. Salvador Busquets, director de Càritas Diocesana de Barcelona, ha afirmat que la llei vetlla per l’obligació de l’empadronament a tots els municipis – encara que la persona visqui al carrer -, garantint l’accés al sistema públic de serveis socials, a l’assistència sanitària i fomentant l’exercici del dret a la prestació de la renda garantida de ciutadania o a ser beneficiàries de l’ingrés mínim vital. Una proposta que posa en relleu la importància d’establir una equitat territorial, i que actualment no es dona.

Per la seva banda, Ferran Busquets, director d’Arrels, ha apuntat que la llei estableix l’obligació de fer recomptes i enquestes en els municipis de Catalunya amb més de 50.000 habitants, amb l’objectiu de dimensionar la problemàtica del sensellarisme i elaborar un mapa del sensellarisme a Catalunya. Així mateix, comptar amb equips de carrer interdisciplinaris; el dret a centres de baixa exigència i a serveis bàsics d’higiene i consigna on guardar les pertinences; la prohibició explícita que les ordenances municipals tipifiquin com a infracció administrativa la pràctica de la mendicitat, la protecció de les dades de caràcter personal; el dret a l’espai públic i la perspectiva de gènere en els recursos i l’atenció social són algunes de les actuacions i serveis que recull la proposta de llei i que es posen sobre la taula de les administracions públiques.

Finalment, Jesús Ruiz, director d’ASSÍS Centre d´Acollida ha demanat fomentar la cooperació i la col·laboració entre les diferents administracions, per tal de garantir els drets de les persones en situació de sense llar; així com tenir en compte la preexistència d’altres maneres de sensellarisme invisibilitzades, com és el cas del sensellarisme femení, que posa en relleu la necessitat de formes d’intervenció específiques. «Els plans d’actuació municipal han de preveure les necessitats i exigències que requereixi en cada cas la perspectiva de gènere, inclusivament el fet d’haver de disposar, en el cas de les dones, d’espais adequats o diferenciats que els permetin poder reconstruir el seu projecte vital, i que garanteixin la intimitat i el desenvolupament personals», ha afirmat.

Font: Entitats socials (Assís Centre d’Acollida, Arrels Fundació, Càritas Catalunya, Comunitat de Sant’Egidio i Sant Joan de Déu Serveis Socials)