Entitats impulsores de la llei per erradicar el sensellarisme demanen que s’aprovi durant el 2023

Fotografies: Juan Lemus

Aquest matí, 150 persones s’han reunit a la Casa de la Convalescència de la UAB per debatre sobre la llei que vol erradicar el sensellarisme a Catalunya. Durant la jornada, que portava per títol “Una llei catalana pels drets de les persones sense llar”, s’ha tractat sobre la Proposició de llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme, iniciativa legislativa que recull la Proposta de text legal que va impulsar i dirigir Antoni Milian i Massana, catedràtic de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb la col·laboració d’un equip acadèmic i cinc entitats socials.

La Proposta de text legal de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme va entrar el 25 de gener per registre al Parlament de Catalunya com a proposició de llei, i va ser signada per la majoria dels partits de l’arc parlamentari (grups parlamentaris Socialista i Units per Avançar, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Candidatura d’Unitat Popular – Un Nou Cicle per Guanyar, En Comú Podem, Ciutadans i el Grup Mixt), amb la finalitat que ser discutida i aprovada. A més, el text compta amb el suport de 35 entitats de primer, segon i tercer nivell de l’àmbit social i de 5 col·legis professionals.

Durant la taula rodona de presentació de la llei, Antoni Milian, impulsor del text legal, ha celebrat la presència a la jornada de tots els grups parlamentaris que hi donen suport, destacant la transcendència que el Parlament de Catalunya tramiti una proposició de llei destinada a fer front al sensellarisme més crònic. “Aquest sensellarisme està orfe d’una regulació legal que se n’ocupi, i les mesures administratives només tenen efectes pal·liatius. Garantir un espai residencial digne, un sostre digne, a les persones que viuen involuntàriament al carrer, exigeix una llei. La proposició de llei és una oportunitat que esperem que el Parlament de Catalunya culmini amb l’aprovació de la llei durant l’any 2023. Hi està en joc la vàlua moral de la nostra societat”, ha indicat Milian.

Beatriz Fernández, responsable de l’equip jurídic d’Arrels, ha destacat la necessitat de disposar d’informació sobre quanta gent es troba actualment vivint al carrer i quina és la seva realitat. “Si poguéssim tenir una xifra exacta de quantes persones dormen als carrers i places dels municipis de Catalunya, podríem adaptar els recursos i els serveis al que necessita aquest col·lectiu. Els recomptes i enquestes a carrer són el millor mecanisme per recollir aquesta informació i per això aquesta llei en regula la seva implementació en els municipis”, ha indicat.

L’advocada Eva Pich ha defensat la importància d’empadronar a totes les persones que viuen en un municipi, independentment de la seva situació habitacional. “La inscripció en el padró té una doble vessant: és el primer dret de les persones sense llar, el que els obre la porta al gaudi dels altres drets legalment reconeguts; i, per altra banda, és una obligació indefugible dels Ajuntaments, que hauran d’empadronar a totes aquelles que resideixin efectivament al seu territori”, ha apuntat.

Per la seva banda, Lidia Pitarch, col·laboradora en l’elaboració del text legal i professora i doctora en Seguretat Humana i dret global (UAB) ha volgut remarcar que la llei també té en compte les dones en situació de sensellar. “Ser dona i viure al carrer entranya molts riscos a la seguretat física i sexual. Aquesta llei vol promoure la detecció precoç de les dones en situació de carrer i oferir espais residencials dignes així com serveis de baixa exigència definits amb perspectiva de gènere, és a dir, creats i pensats per a les seves necessitats i realitats”.

Jaume Castro, responsable de la Comunitat de Sant Egidi a Barcelona ha afirmat que aquesta llei parteix d’escoltar el crit de les persones sense sostre, de reconèixer els seus drets i de respondre a les inquietuds de la societat civil. “Recull els drets dels sense sostre, n’assegura el compliment perquè tinguin una vida digna i posa els instruments adients per mitigar les dificultats que aquestes persones tenen en tots els municipis”, ha apuntat.

A tall de síntesi, el moderador de la taula i director de Sant Joan de Déu – Serveis Socials Barcelona, Salvador Maneu, ha afirmat que la llei capgira l’abordatge del sensellarisme a Catalunya en reconèixer un seguit de drets bàsics a les persones en situació de sense llar, orientant d’aquesta manera les polítiques socials públiques dels anys vinents. “Estem convençuts que la seva aprovació marcarà un punt d’inflexió històric, amb una clara voluntat d’influir en les legislacions d’altres comunitats autònomes i regionals europees”, ha dit.

Els organitzadors han recordat que la llei s’adreça a donar una resposta a aquelles persones que pateixen una situació de sensellarime més crònic. Per aquest motiu, el text elaborat pretén fer front a aquelles situacions que es corresponen en bona part a les dues primeres categories conceptuals de la classificació europea ETHOS. Concretament, es tracta de les persones que a Catalunya viuen al carrer, o que hi dormirien si no fos que una administració pública o una entitat social els facilita un sostre on pernoctar. Aquesta tria dona resposta a les situacions més greus, i permet un tractament legal homogeni i integral de la problemàtica.

El text legal incideix en la importància de garantir un espai residencial digne per a totes les persones que es troben en les tres primeres subcategories operatives de la classificació europea ETHOS en el termini de dos anys. “La proposició de llei crea l’espai residencial digne. A través d’aquesta figura es garanteix un sostre a totes les persones que viuen involuntàriament al carrer. L’espai residencial digne s’articula com a dret subjectiu, i, per tant, com a servei que es pot exigir en el cas que l’administració no el presti. La proposició, a més de garantir un sostre digne, fomenta l’accés a un habitatge. Fins ara, el sensellarisme crònic no disposa de cap llei que se n’ocupi. Cal omplir aquest buit.”, ha indicat Milian. La llei també vetlla per l’obligació de l’empadronament a tots els municipis – encara que la persona visqui al carrer -, garantint l’accés al sistema públic de serveis socials, a l’assistència sanitària i fomentant l’exercici del dret a la prestació de la renda garantida de ciutadania o a ser beneficiàries de l’ingrés mínim vital.

Finalment, la llei també atorga a les entitats i organitzacions legalment reconegudes un paper cabdal en la defensa dels drets de les persones que es troben en situació de carrer, i més enllà de la seva tasca d’acompanyament social individual, reconeix el paper de les entitats com a part interessada en processos de defensa i reivindicació d’interessos col·lectius. Així, en aquells casos en els quals resultin vulnerat drets de les persones en situació de carrer, no solament l’afectat, a títol individual, sinó les entitats legalment reconegudes, podran intervenir en els processos administratius que se segueixin.

Pel que fa al debat dels grups parlamentaris, Jesús Ruiz, director d’Assís Centre d’Acollida ha volgut agrair-los el seu compromís, contribuint i fent possible que aquesta proposició de llei continuï endavant. “Parlem de drets i oportunitats, drets i oportunitats que canviaran vides. Comptem amb vosaltres”, els ha dit.

En el debat dels representants dels partits polítics moderat pelperiodista Xavier Grasset, els parlamentaris has agraït la feina feta a les entitats, destacat que aquesta sigui una llei que prové de la societat civil. Així mateix, han incidit en la necessitat de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments, a l’hora de desplegar algunes de les mesures recollides a la llei

Durant la clausura de la jornada, Salvador Busquets, director de Càritas Diocesana de Barcelona, ha interpel·lat a les diferents forces polítiques presents a la jornada, afirmant que l’aprovació final de la llei demostrarà la voluntat política d’abordar i acabar amb el sensellarisme més extrem i visible. “La responsabilitat de què els drets fonamentals es facin efectius recau en els poders públics. Les entitats fem de xarxa de contenció i acompanyem en la mesura del possible, però necessitem que l’administració pública hi prengui part i assumeixi el paper que li pertoca. Cal que sigui llei per a garantir un marc normatiu estable, acompanyat de polítiques públiques concretes, que estableixi el context favorable per a poder acompanyar a les persones en situació de sense llar fins a la consecució d’autonomia”, ha conclòs.

Finalment, Javier Lafuente, rector de la UAB, universitat acollidora de la jornada, ha explicat que tothom té clar el paper de la universitat com formadora de professionals “però en l’última dècada la universitat ha redefinit el seu paper per convertir-se en un motor de canvi social, on la transferència de coneixement ha deixat de ser unidireccional de l’acadèmia cap als ciutadans per ser bidireccional, on les necessitats i els reptes socials com aquest que ens ocupa es converteixen en objectiu de recerca i formació”.

L’any 2016 s’estimava que gairebé 10.000 persones vivien en situació de sense llar (subcategories ETHOS 1,2 i 3): 2.855 vivien en un espai públic o a la intempèrie, 4.120 pernoctaven en un alberg, forçades a passar la resta del dia en un espai públic, i 2.982 vivien en centres o albergs per a persones sense llar/allotjament temporal. Les entitats promotores de la iniciativa consideren que la xifra ha augmentat exponencialment durant aquests sis anys, i estimen que 18.000 persones es troben actualment en aquesta situació (un 80% més amb relació a l’any 2016).

Pel que fa al nomenament dels nous consellers, les entitats confien que hi hagi continuïtat en les polítiques socials que s’estan duent a terme al departament de drets socials, i que el nou conseller, molt vinculat al tercer sector durant els darrers anys, actuï amb celeritat per mitigar la pobresa i l’exclusió social que afecta una part de la població catalana.

Notícia relacionada: