En marxa la iniciativa «Portes Obertes a la Diversitat 2024»

El Secretariat diocesà de Pastoral amb Migrants convida la feligresia a conèixer les comunitats d'orígen estranger participant a les seves celebracions

16 Abr, 2024
Església de Barcelona
Fotografies: Silvano Malini

Des del Secretariat Diocesà de Pastoral amb Migrants s’ha posat en marxa, aquesta primera quinzena d’abril, la iniciativa Portes Obertes a la Diversitat 2024. Es tracta d’un calendari de misses organitzades per cada una de les comunitats d’origen estranger residents a Barcelona, en les quals es convida a participar tot aquell que ho vulgui. Fins al 19 de maig tindran lloc les diferents celebracions que permetran conèixer com són i com viuen la fe les catorze comunitats que conviuen a Barcelona com: la polonesa, la xinesa, l’alemanya, la guineaequatoriana, la vietnamita, la italiana, la libanesa, la francesa, l’africana, la sud-americana, la siro-malabar, la filipina, l’anglòfona i la grecocatòlica ucraïnesa.

«El propòsit és que cada una de les comunitats de llengües i ritus diversos que viuen la fe a Barcelona puguin donar-se a conèixer i obrin les portes a la feligresia de l’arxidiòcesi». Ho explica el director del Secretariat, Mn. Joan Cabot, el qual afegeix que s’ha triat el «temps de Pasqua per ser una època d’alegria que convida a viure l’acollida entre uns i altres».

Tal com s’exposa des del Secretariat «l’Església de Barcelona és una realitat formada per comunitats, entitats, i propostes pastorals d’una gran riquesa». El mateix Pla Pastoral Sortim! convida a les iniciatives que donin a conèixer allò a què som i a fer-ho en acollida entre uns i altres. En aquest sentit, Mn. Joan Cabot, insisteix en el propòsit que es persegueix des del secretariat; d’una banda, que les comunitats estrangeres es vinculin més amb els fidels del territori i no quedin recloses en un endogrup, de manera que interactuïn i se sentin de l’Arxidiòcesi i vagin a les parròquies on viuen; d’altra banda, que els feligresos autòctons sàpiguen que formen part d’una arxidiòcesi plural, no només d’un únic estil sinó de tants com les cultures que hi conviuen.

La comunitat guinea-equatoriana, l’alemanya i la vietnamita han estat les tres capdavanteres que han estrenat aquesta iniciativa de Portes Obertes a la Diversitat. Ha tingut especial ressò la celebrada amb la comunitat guineoequatoriana a Santa Tecla, on tota la comunitat parroquial va participar, així com, la Vietnamita, on al voltant de 200 persones es van unir a la celebració a la parròquia de Santa Maria de Cornella. Les trobades van comptar amb moments de fraternitat i també de presentació de la mateixa comunitats per donar acollida a tot aquell que ho desitgi. 

Horaris de portes obertes

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)