Els seminaristes de Catalunya viuen a Roma una trobada de comunió amb el Sant Pare

El Papa que anima els futurs preveres en una audiència privada a viure amb la mirada arrelada en Crist

02 Març, 2026
Església de Barcelona

Fotografia: Vatican Media

Els seminaristes de Catalunya  – Seminari Interdiocesà de Catalunya i Seminari de Terrassa – han participat del 28 de febrer a l’1 de març en una visita a Roma, acompanyats dels bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya. Una visita que ha culminat amb una trobada amb el Sant Pare a la Sala Clementina del Vaticà. Durant aquests dies, han compartit celebracions litúrgiques, visites als principals llocs de la ciutat eterna i, sobretot, un temps intens de convivència amb els seus formadors i els bisbes de les diòcesis catalanes.

La visita va començar divendres amb la celebració de l’Eucaristia a la cripta de les tombes dels Papes, i va continuar amb recorreguts pels Museus Vaticans, les basíliques majors i altres indrets emblemàtics. El moment central, però va tenir lloc dissabte amb l’audiència amb el Sant Pare amb diversos seminaris espanyols. 

«Eclesialitat, comunió i magisteri»

 «Ha estat un motiu d’alegria i profunda comunió», afirma el rector del Seminari Interdiocesà, Mn. Pere Oliva. Subratlla que la trobada ha permès als seminaristes «tenir un contacte pròxim amb el successor de Pere, veure i sentir el seu ensenyament i experimentar la catolicitat de l’Església». En aquest sentit, resumeix l’experiència amb tres paraules: «eclesialitat, comunió i magisteri».

A més a més, Mn. Oliva assegura que el fet de compartir aquest cap de setmana tots plegats «ha permès reforçar els vincles entre els seminaristes de Catalunya». «Hem viscut aquests dies com una gran família, cosa que enforteix la relació dins la comunitat formativa i el lligam amb el Papa, bisbe de Roma».

En aquesta línia, Mn. Salvador Bacardit, rector del Seminari Conciliar de Barcelona, destaca que per als seminaristes ha estat «una experiència de comunió profunda amb el successor de Pere i amb tota l’Església universal que ell presideix». Segons explica, l’ambient ha estat «de molt de goig», tant per la trobada amb el Papa com per la convivència fraterna amb els bisbes i formadors.

Una mirada sobrenatural de la realitat

En el seu discurs, el papa Lleó XIV va insistir en la necessitat de cultivar «una mirada sobrenatural de la realitat». Citant Chesterton, va advertir del risc de viure «prescindint de Déu en allò quotidià» i va recordar que «res no seria més perillós que acostumar-se a les coses de Déu sense viure de Déu».

El Sant Pare va insistir que tenir visió sobrenatural «no significa fugir de la realitat, sinó reconèixer l’acció de Déu en allò concret de cada jornada». «En el camí cap al sacerdoci, aquesta mirada és el principi que dona unitat a tota la formació, per tal que no es redueixi a un simple compliment extern», va afegir.

Mn. Pere Oliva assenyala la importància d’aquestes paraules per als seminaristes catalans sobre «valorar la realitat viva amb Déu». «No centrar-nos en l’aparença sinó en la vivència interior de Déu, viure la realitat amb més profunditat». Igualment, Mn. Bacardit remarca que el Papa va expressar «agraïment per la disponibilitat dels qui es preparen per ser sacerdots i estímul en el seu camí formatiu».

Un moment emotiu pels seminaristes

Des de la vivència personal, el seminarista Armand Kamnang descriu la trobada com «un moment emotiu i motivador». El missatge del Sant Pare, explica, l’ha ajudat a comprendre «com hem de viure la nostra fe i el temps del seminari amb una visió sobrenatural i una integritat de vida entre el que diem i el que fem». A més a més, destaca especialment l’entrada del papa Lleó XIV a la sala. «Érem moltíssims i, quan va entrar, tots junts vam cantar “Tarde te amé”, un fragment de les Confessions de sant Agustí. Va ser molt emotiu».

Armand, que ja havia participat en una audiència amb el papa Francesc el desembre de 2022, veu aquestes trobades com «punts d’inflexió» en el seu camí vocacional: «Ara ja soc a la recta final del seminari i veus com el Senyor i l’Església t’acompanyen de ben a prop en aquest camí cap al ministeri ordenat».

La presència conjunta de seminaristes, formadors i bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya ha estat un dels signes més visibles d’aquesta visita. Per als responsables dels seminaris, experiències com aquesta trenquen la rutina, fomenten la familiaritat i consoliden la comunió eclesial. Tal com va recordar el Sant Pare en cloure la seva intervenció, el camí vocacional no es recorre en solitari, sinó que «Crist precedeix, Maria acompanya i l’Església sencera sosté amb la seva pregària».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)