El viatge del Papa a Espanya va tenir un impacte econòmic de 139,48 milions d’euros i tanca els comptes sense dèficit

La visita del papa Lleó XIV a Espanya, que va connectar Madrid, Barcelona, Gran Canària i Tenerife entre els dies 6 i 12 de juny de 2026, ha demostrat ser també un motor de dinamització econòmica de primer nivell. Segons l’estudi elaborat per la consultora EY, el viatge apostòlic del Sant Pare va tenir un impacte total de 139,48 milions d’euros en el Valor Afegit Brut (VAB) i va generar 3.080 llocs de treball a temps complet. Van ser sis dies, 21 actes, més de 2.500 quilòmetres recorreguts i 2,31 milions d’assistents.

INFORME DE L’IMPACTE SOCIOECONÒMIC

Més enllà de les grans xifres d’impacte macroeconòmic, l’organització ha tancat els treballs amb uns comptes sanejats, complint l’objectiu inicial de no generar dèficit ni endeutament. En concret, el capítol de despesa va assolir els 29.318.389 euros entre les diferents seus, quantitat que es va destinar a la contractació de béns i serveis en una àmplia varietat de sectors, tant professionals i de seguretat com subministraments i materials.

Així s’ha posat de manifest aquest dimarts, 20 d’octubre, en la presentació dels comptes de la visita del papa Lleó XIV a Espanya, que ha tingut lloc a la seu de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i en què han participat Fernando Giménez Barriocanal, coordinador general adjunt de la visita; José María Albalad, delegat d’Economia de l’arquebisbat de Madrid i membre de la Comissió Executiva del viatge; i Chus Escobar, sòcia responsable de Sector Públic i de Financial Accounting Advisory Services d’EY Espanya.

Transparència i rendició de comptes

Els criteris generals de gestió han aunat els principis de la Doctrina Social de l’Església (DSE) i els estàndards professionals exigibles tant des del punt de vista de l’eficàcia com de l’eficiència, apostant per l’austeritat, el bé comú, la transparència i el bon govern. El seguiment econòmic l’ha realitzat EY Espanya, que ha confirmat el compliment dels procediments acordats.

La despesa total de les entitats organitzadores va ser de 29.318.389 euros [1]: arquebisbat de Madrid (55,6%); arquebisbat de Barcelona (15,7%); bisbat de Canàries (8,9%); bisbat de Tenerife (9,0%); i Conferència Episcopal Espanyola (10,8%). Aquestes despeses es van destinar a producció audiovisual, llum i so; preparació i adequació d’espais; serveis professionals i de seguretat; lloguer de maquinària; publicitat; mobiliari i decoració; lloguer d’espais; transport; telecomunicacions; o neteja i gestió de residus.

Per la seva banda, els ingressos van procedir d’empreses i entitats civils, amb un 44,7% del total; de diferents entitats d’Església (31,0%), de les administracions públiques (20,0%) i de col·lectes i donatius (4,3%). A les aportacions dineràries cal sumar-hi diverses contribucions en espècie (cessió de vehicles, manutenció de voluntaris, etc.), sense les quals el pressupost de despeses s’hauria incrementat.

En el cas de Madrid, que va mobilitzar 16,3 milions d’euros, no es va rebre cap subvenció ni transferència econòmica per part de les administracions públiques. El 59% dels ingressos va procedir d’empreses i fundacions civils, mentre que el 41% dels ingressos el van aportar entitats eclesials i els mateixos fidels. En aquest sentit, cal destacar que la gran col·lecta per a la visita, celebrada el diumenge 12 d’abril, va recaptar un milió d’euros procedents de fidels, congregacions religioses, col·legis i altres entitats de l’Església.

D’altra banda, el portal de transparència del viatge del Papa va publicitar 31 processos de licitació, amb els seus plecs corresponents, per a les despeses de més de 75.000 euros. Les adjudicacions les va fer una Mesa de Compres i Contractacions específica. Aquest escenari econòmic i d’actuació, avalat per EY com a consultora independent, posa de manifest una gestió rigorosa, eficient i transparent dels recursos.

Informe d’impacte socioeconòmic

L’estudi d’impacte socioeconòmic elaborat per EY [2] analitza tant la dimensió econòmica de l’esdeveniment com la seva capacitat per mobilitzar recursos humans i generar cohesió social.

L’anàlisi revela que l’activitat econòmica que es va generar de la despesa associada a l’organització i del consum realitzat pels 2,31 milions d’assistents [3] va generar un impacte per a l’economia espanyola estimat en 139,48 milions d’euros de Valor Afegit Brut (VAB). També evidencia un important efecte multiplicador: per cada euro de VAB generat de manera directa per la visita es van produir 2,48 euros de VAB total en l’economia espanyola. L’impacte es va estendre més enllà dels actes celebrats gràcies a l’activitat generada entre proveïdors, cadenes de subministrament i consum derivat de les rendes generades.

Des de la perspectiva laboral, la visita va permetre la mobilització de 3.080 llocs de treball equivalents a temps complet i una massa salarial de 56,29 milions d’euros. L’esdeveniment va generar un efecte multiplicador: cada lloc de treball directe en la visita del Sant Pare es va traduir en 1,77 llocs de treball totals en l’economia. En termes quantitatius, es van crear un total d’1.743 llocs de treball directes, 898 d’indirectes i 439 d’induïts associats a la visita del Papa.

Dimensió social

La dimensió social de la visita també resulta especialment rellevant amb la participació de 18.225 persones voluntàries, que van aportar un total de 479.867 hores de dedicació, cosa que equival aproximadament a 276 llocs de treball a temps complet (FTE) anuals, tenint en compte la totalitat de les hores mobilitzades per a la preparació i l’execució de l’esdeveniment.

La contribució del voluntariat es va estendre des de les fases de planificació i preparació prèvies fins a l’atenció directa a pelegrins i assistents durant la celebració dels actes, reflectint el important compromís social que va fer possible el desenvolupament de la visita.

El voluntariat constitueix un dels principals elements diferencials de l’esdeveniment i una part fonamental del seu impacte social.

Suport institucional

Les administracions públiques van adaptar i reforçar serveis essencials per garantir el desenvolupament dels actes i l’atenció als assistents. Cal destacar la coordinació institucional, el desplegament de recursos públics i el reforç de serveis essencials per garantir el correcte desenvolupament de la visita.

En definitiva, el viatge del papa Lleó XIV a Espanya ha posat de manifest la interrelació existent entre la dimensió religiosa, l’activitat econòmica i l’organització social, mostrant com una manifestació de fe de gran escala pot projectar els seus efectes sobre el conjunt del territori que l’acull.

[1] A l’hora d’establir la despesa total, només s’han tingut en compte les despeses que han tingut una repercussió econòmica en les entitats organitzadores.

[2] Per a la seva elaboració, EY ha utilitzat el model Input-Output de Leontief, construït a partir de les taules oficials de l’INE (i emprat habitualment per institucions internacionals com l’OCDE o les Nacions Unides). La metodologia permet mesurar els efectes directes, indirectes i induïts derivats de l’activitat econòmica generada per la visita. L’anàlisi parteix, a més, d’informació econòmica revisada i contrastada per EY per garantir la robustesa i la traçabilitat dels resultats.

[3] L’estimació s’ha fet mitjançant un criteri prudent basat en assistents únics per dia i territori, evitant comptabilitzar dues vegades una mateixa persona que hagués participat en diversos actes.

Font: Conferència Episcopal Espanyola