El Seminari Conciliar de Barcelona acomiada aquesta setmana el curs 2024-25

Els seminaristes tanquen el curs assistint a la missa de la Sagrada Família d'acció de gràcies per la declaració de venerable a Antoni Gaudí

10 Juny, 2025
smunoz

El Seminari Conciliar de Barcelona tanca aquesta setmana el curs lectiu. Aquest dimarts, els seminaristes i formadors han dinat juntament amb l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías, i el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova Pellisa. Primerament, han beneït la taula i després han menjat en germanor. Aquest ha sigut un format diferent dels habituals, ja que normalment es feia una missa i posteriorment un sopar amb els bisbes.

El rector del Seminari Conciliar de Barcelona, Mn. Salvador Bacardit, ha valorat que aquest ha estat un «bon curs» amb «bon ambient» i ha destacat la importància d’aquestes trobades entre els seminaristes i els bisbes. «Els hem d’agrair de fer-se presents, de compartir la seva experiència amb els bisbes, que sempre és un motiu de gràcia i un estímul per tots». Mn Bacardit també confia que hi hagi nous ingressos de cara al curs vinent. A més, el rector del seminari ha explicat que el 20 de juliol hi haurà l’ordenació de set preveres i el 14 de setembre de tres diaques.

En acabar, seminaristes i formadors s’adreçaran a la basílica de la Sagrada Família per participar en la missa d’acció de gràcies per la declaració de venerable a Antoni Gaudí.

La veu de l’experiència

Luís Jaureguizar, seminarista d’últim curs, ha explicat que el seminari és molt més que un lloc, «és un temps que et vas configurant amb Crist». Per la seva part, Toni Bosch, seminarista del curs propedèutic, ha comentat que durant l’any han trobat moments per «connectar» amb la resta i «passar del company a l’amic». A més, també ha destacat que se’ls «ha donat les eines, l’espai i el temps per portar aquesta relació amb el Senyor i aprofundir-la».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Herodes va fer decapitar a Joan i els seus deixebles ho van fer saber a Jesús.

(Mt 14,1-12)