El Secretariat Diocesà de Catequesi comença el curs «Catequistes: descobrir, créixer, acompanyar»

Una trentena de catequistes participen en la primera de les tres seccions centrada en els fonaments de la catequesi

21 Oct, 2026
Església de Barcelona
Fotografia: Secretariat de Catequesi

El passat 16 d’octubre de 2026 va tenir lloc la primera de les tres sessions de formació del curs «Catequistes: descobrir, créixer, acompanyar», una proposta del Secretariat Diocesà de Catequesi adreçada als catequistes que comencen aquest servei i a tots aquells que volen aprofundir en la seva formació. La sessió va comptar amb l’assistència d’una trentena de catequistes, a la seu del Secretariat del C/ Villarroel, 81 de Barcelona.

El director del Secretariat Diocesà de Catequesi, Mn. Joan Mundet, va ser l’encarregat de conduir aquesta primera trobada, centrada en els fonaments de la catequesi. Al llarg de la sessió, va convidar els participants a reflexionar sobre què és realment la catequesi, quina és la identitat i la missió del catequista, què significa catequitzar en clau de nova evangelització, a qui s’adreça la catequesi i quins reptes planteja avui la transmissió de la fe. També va aprofundir en una qüestió fonamental: com aconseguir que la catequesi arribi a la vida de les persones.

La catequesi, una invitació a esdevenir deixebles de Jesús

Mn. Mundet va recordar que la catequesi neix de la missió evangelitzadora de l’Església, seguint l’encàrrec de Jesús: «Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus» (Mt 28,19).

En aquest sentit, va destacar que hi ha una diferència fonamental entre transmetre coneixements sobre Jesús i ajudar una persona a esdevenir deixeble seu. L’objectiu de la catequesi no és únicament aprendre continguts, sinó afavorir una trobada personal amb Jesucrist que transformi la vida.

Per això, una de les preguntes que ha de guiar la tasca del catequista és: què vull que canviï en la vida d’aquestes persones després d’aquesta sessió? Una qüestió que convida a anar més enllà de l’explicació de continguts i a posar al centre el creixement en la fe de cada infant, jove o adult.

El catequista, abans que res, un testimoni

Durant la formació, també es va posar l’accent en la importància del testimoni personal. Perquè els catequitzands puguin tenir una experiència de fe, és essencial que els mateixos catequistes la visquin. El catequista és, abans que res, un testimoni que acompanya els altres en el camí de la fe.

Aquesta tasca implica ensenyar a infants i adults a parlar amb Déu i a dedicar temps a la pregària. En aquest sentit, es va destacar la importància de promoure espais específics d’oració, com les sessions Tabor i les propostes d’oratori, que ajuden a afavorir una relació personal amb el Senyor.

La sessió es va desenvolupar seguint les orientacions del Secretariat Interdiocesà de Catequesi (SIC), que emmarquen aquesta tasca en una catequesi que vol acompanyar les persones en el seu procés de creixement espiritual.

Una nova manera de transmetre la mateixa fe

Un altre dels aspectes destacats va ser la necessitat d’adaptar la catequesi als temps actuals. Ens trobem davant d’una generació diferent de les anteriors i, per tant, cal renovar els materials i les maneres de transmetre el missatge cristià.

El missatge de la fe és el mateix, però la manera de comunicar-lo ha d’adaptar-se a cada persona. Per fer-ho possible, Mn. Mundet va remarcar la importància de saber escoltar, fer preguntes i conèixer la realitat vital dels catequitzands. Només a partir d’aquesta proximitat és possible presentar el missatge de Jesús d’una manera que connecti amb la seva experiència i els ajudi a descobrir què significa per a la seva vida.

Així, catequitzar és acompanyar una persona perquè conegui Jesucrist, creixi en la fe, aprengui a viure com a deixeble seu i descobreixi que aquesta fe pot transformar tota la seva existència.

La trobada va començar i acabar amb una pregària a la Mare de Déu, encomanant-li els fruits d’aquest curs de formació.

Encara us podeu inscriure a les properes sessions!

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Déu reclamarà més d’aquells a qui ha donat més.

(Lc 12,39-48)