El papa Francesc publica la carta apostòlica ‘Desiderio Desideravi’

Es tracta d’un document publicat en la solemnitat de sant Pere i sant Pau i que pretén aprofundir i reflexionar sobre la Litúrgia, dimensió fonamental per a la vida de l’Església

30 Juny, 2022
Església de Barcelona

En la solemnitat de sant Pere i sant Pau, la Santa Seu va fer pública ahir la carta apostòlica Desiderio Desideravi sobre la formació litúrgica del Poble de Déu. Es tracta d’una carta escrita després del Motu Proprio «Traditionis custodes» i que pretén aprofundir i reflexionar sobre la Litúrgia, dimensió fonamental per a la vida de l’Església. El papa Francesc busca recordar el sentit profund de la celebració eucarística definida després del Concili Vaticà II i convida a bisbes, preveres, diaques, consagrats i tots els fidels laics a rebre formació litúrgica. En suma, tal com diu el Sant Pare, no es vol tractar la qüestió de manera exhaustiva, sinó que es volen oferir alguns «elements de reflexió per contemplar la bellesa i la veritat de la celebració cristiana».

La Litúrgia com a història de salvació 

El document publicat per la Santa Seu tracta alguns dels elements clau sobre com viure la Litúrgia. El Sant Pare ho fa amb la senzillesa que tant el caracteritza, una senzillesa que facilita la comprensió i l’extensibilitat del seu missatge, ja que tots estan «convidats al banquet de les noces de l’Anyell» (Ap 19, 9). Ara bé, el Sant Pare subratlla la importància del sagrament, sobretot pel fet que «cada vegada que anem a Missa, el motiu principal és perquè ens atrau el desig que Ell té de nosaltres […] certament, la nostra comunió amb el Cos i la Sang de Crist ha estat desitjada per Ell en l’última Cena».

La Litúrgia és el camí que el Senyor ha escollit per viure en comunió: «la fe cristiana, o és un encontre viu amb Ell, o no és», afirma el Sant Pare, recordant que l’Eucaristia no és un record del Sant Sopar, sinó que «necessitem estar presents en aquella Cena […] el necessitem a Ell». És per això que el Papa convida a tota l’Església a «redescobrir, custodiar i viure la veritat i la força de la celebració cristiana».

Transformar-se en Crist

La celebració litúrgica és un do gratuït de salvació rebut en la fe i, per tal que el do vagi calant en nosaltres, se’ns demana redescobrir cada dia la bellesa de la veritat de la celebració cristiana: «la Litúrgia és el sacerdoci de Crist revelat i entregat a nosaltres en la seva Pasqua, present i actiu avui a través dels signes sensibles per tal que l’Esperit, submergint-nos en el misteri pasqual, transformi tota la nostra vida, conformant-nos cada vegada més en Crist».

És una meravella, i el papa Francesc ens ho recorda «la sorpresa és part essencial de l’acció litúrgica perquè és l’actitud de qui sap que està davant la peculiaritat dels gestos simbòlics; és la meravella de qui experimenta la força del símbol, que no consisteix a referir-se a un concepte abstracte, sinó en contenir i expressar, en la seva concreció, el que significa». I com mantenir aquesta flama encesa? Com continuar creixent en la capacitat de viure plenament l’acció litúrgica? «Amb una formació litúrgica seriosa i vital».

Tots els batejats, cridats a viure l’Eucaristia

Com s’ha subratllat anteriorment, el Sant Pare ens recorda la força salvadora que té l’Eucaristia en la nostra vida: «la Litúrgia dona glòria a Déu perquè ens permet, aquí a la terra, veure a Déu en la celebració dels misteris i, en veure’l, reviure per la seva Pasqua». La celebració dels sagraments és eficaç en si mateixa per la gràcia de Déu, però no és una qüestió de coneixement mental, sinó una «experiència vital» i a la que estem «cridats a viure tots els batejats».

La Litúrgia: font principal de l’espiritualitat cristiana

És important atendre la crida que el papa Francesc fa a tots els bisbes, preveres i diaques, formadors dels seminaris, professors de les facultats teològiques i de les escoles de teologia, i també als catequistes, «que ajudin al poble sant de Déu a beure de la que sempre ha estat la font principal de l’espiritualitat cristiana», tenint en compte que, el diumenge, «abans de ser un precepte, és un regal que Déu fa al seu poble».

A continuació, adjunt el document complet de la Carta Apostòlica Desiderio Desideravi, publicada el 29 de juny de 2022:

[pdf-embedder url=»https://esglesia.barcelona/wp-content/uploads/2022/06/20220629-lettera-ap-desiderio-desideravi.pdf»]

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix.

(Mt 22,34-40)