El rector de la UAO CEU, primer president de la Comissió de Compromís Social i Comunitari del CIC

Rafael Rodríguez-Ponga, considera un "honor" presidir un òrgan dedicat "a l'atenció de la diversitat humana en les universitats i la societat"

12 Jul, 2022
Església de Barcelona

El Consell Interuniversitari de Catalunya ha celebrat l’acte de constitució d’un nou òrgan: la Comissió de Compromís Social i Comunitari. Per a això, ha comptat amb la participació de la consellera d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, Gemma Geis. Al costat de la consellera, s’ha situat el rector de la Universitat Abat Oliba CEU, Rafael Rodríguez-Ponga, que exercirà la presidència d’aquesta nova comissió. 

Geis ha presentat la implantació d’aquesta comissió. Ho ha fet com una manifestació del desig d’aprofundir en tot allò que les universitats aporten “més enllà de la investigació i la docència”. Així, la iniciativa s’emmarca en un propòsit d'”obrir les universitats a la societat”, de manera que accentuen el seu valor com a “agents útils per a la ciutadania”. En aquest sentit, ha volgut agrair el treball que les universitats fan en aquest camp. 

En la línia expressada per la consellera, la recentment constituïda comissió fomentarà activitats de caràcter comunitari i projectes que vinculen el coneixement amb la societat. A més, promourà la participació conjunta de totes les universitats catalanes en programes de l’àmbit de la cooperació al desenvolupament i impulsarà propostes de foment del voluntariat i d’enfortiment del vincle amb el tercer sector social. 

Altres pilars fonamentals de l’acció de la comissió serà la garantia de la igualtat d’oportunitats i la promoció de la cohesió social. En aquest aspecte, es treballaran propostes dirigides a la inclusió de persones vulnerables o en risc d’exclusió o discriminació. 

Presidència de la UAO CEU 

El rector de la Universitat Abat Oliba CEU, Rafael Rodríguez-Ponga, és el president de la comissió. El seu nomenament s’ha produït a proposta de la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya, formulada en la sessió ordinària del passat 27 de maig. 

En el moment de la seva designació, Rodríguez-Ponga, va manifestar l'”honor” que representava per a la UAO CEU i per a ell mateix presidir una comissió “dedicada a l’atenció a la diversitat humana en les universitats i la societat”. En aquest sentit, va expressar la seva confiança que la comissió contribueixi a “donar resposta des de les universitats a algunes de les necessitats de la societat actual”. 

Font: Universitat Abat Oliba CEU

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada.

(Mt 15,1-2.10-14)