El Papa recorda als 21 màrtirs assassinats per l’ISIS a Líbia

Era el 15 de febrer de 2015, a Líbia, quan imatges de la decapitació dels 21 màrtirs ortodoxos coptes van omplir de terror i commoció al món sencer. El Papa diu portar aquesta data en el seu cor i va destacar l’exemple i la fermesa en la fe dels 21 màrtirs ortodoxos coptes. Ho ha expressat així en aquest videomissatge per a la «Jornada dels màrtirs contemporanis» a la qual ha accedit Rome Reports. «Aquell dia van ser batejats també amb la sang. Són els nostres sants, els sants de tots els cristians, els sants de totes les denominacions i tradicions cristianes. Són els que han blanquejat les seves vides en la sang del Xai, són aquells… del poble de Déu, el poble fidel de Déu.»

Els 21 màrtirs «van anar a treballar a l’estranger per mantenir a les seves famílies»

Així mateix, el Sant Pare va condemnar la tragèdia perpetrada per extremistes religiosos i va destacar que aquests màrtirs «van anar a treballar a l’estranger per mantenir a les seves famílies», va explicar. «No, no sols buscaven tenir pa a casa, sinó portar-lo a casa amb la dignitat del treball. I aquests homes van donar testimoni de Jesucrist. Degollats per la brutalitat de l’Isis, van morir dient: «Senyor Jesús!», confessant el nom de Jesús».

D’altra banda, el papa Francesc va agrair als bisbes i sacerdots de l’Església copta que els van ensenyar a créixer en la fe. «I dono gràcies a les mares d’aquesta gent, d’aquests vint-i-un homes que els «van alletar» en la fe: són les mares del poble sant de Déu que transmeten la fe «en dialecte», un dialecte que va més enllà de les llengües, el dialecte de la pertinença.»

La «Jornada dels màrtirs contemporanis», un record del testimoni dels cristians perseguits

Durant la «Jornada dels màrtirs contemporanis», el Papa va donar les gràcies a Tawadros, Papa de l’Església ortodoxa copta i a l’arquebisbe de Canterbury, Justin Welby, promotor d’aquest esdeveniment. La trobada busca recordar el testimoniatge dels cristians perseguits en els nostres temps, perquè la seva memòria perduri com a exemple per al futur.