El papa Francesc reivindica el valor del diàleg en la seva intenció mensual

El Sant Pare, a través del Vídeo del Papa de juliol, centra la seva mirada en el diàleg com a «camí per viure amb passió els desafiaments de la construcció del bé comú»

07 Jul, 2021
Església de Barcelona

Acaba de publicar-se El Vídeo del Papa amb la intenció d’oració que Francesc confia a tota l’Església catòlica a través de la Xarxa Mundial d’Oració del Papa. En aquest mes de juliol, el Sant Pare fa un cridat a convertir-nos en «arquitectes del diàleg» i en «arquitectes de l’amistat» per solucionar els conflictes i les causes de divisions que existeixen a la societat i entre les persones. Només a través del diàleg, ens diu, és possible fugir de les polaritzacions constants i de l’enemistat social que destrueix tantes relacions.

Francesc demana resar per construir el bé comú amb homes i dones que es donen la mà l’un a l’altre, i especialment, sempre del costat dels més pobres i vulnerables.

Dialogar en un món polaritzat

Encara que en general es pot dir que, a escala mundial, el nombre de morts en guerres va disminuint des de 1946, els conflictes i la violència en l’àmbit de societat continuen més vigents que mai. I encara que a vegades no es manifesti de formes físiques, es pot observar una polarització creixent que arriba a contaminar moltes relacions. Ja ho advertia el Papa al 2016: «Veiem, per exemple, com ràpidament qui està al nostre costat ja no només posseeix l’estat de desconegut o immigrant o refugiat, sinó que es converteix en una amenaça; posseeix l’estat d’enemic». Ja des de llavors veia amb preocupació com la polarització i l’enemistat era també un “virus” que envaïa les nostres maneres de pensar, de sentir i d’actuar.

En el món d’avui, destaca Francesc, «una part de la política, la societat i els mitjans s’obstinen a crear enemics per derrotar-los en un joc de poder». Per això, fa falta «construir l’amistat social tan necessària per a la bona convivència», una amistat que ens pot servir com a pont per continuar creant una cultura de la trobada, que ens acosta, sobretot, als que estan a les perifèries, els més pobres i vulnerables.

Dialogar per construir el bé comú

En la seva última encíclica, Fratelli tutti (2020), el Papa va dedicar el capítol sisè al «Diàleg i amistat social»: «L’autèntic diàleg social suposa la capacitat de respectar el punt de vista de l’altre acceptant la possibilitat que tanqui algunes conviccions o interessos legítims» (FT 203). En la seva intenció de juliol reforça aquesta idea reivindicant el diàleg com la gran oportunitat «per mirar la realitat d’una manera nova, per viure amb passió els desafiaments de la construcció del bé comú».

Tendir al diàleg significa trencar amb la lògica de la polarització per donar lloc al respecte, sense voler destruir a l’altre. En les diferències pot haver-hi riquesa, però si no hi ha diàleg, podem deixar que es transformin en hostilitat, amenaça i violència. «Venim de terres llunyanes, tenim diferents costums, color de pell, idiomes i condició social; pensem diferent i fins i tot celebrem la fe amb ritus diversos. I res d’això ens fa enemics, al contrari, és una de les nostres majors riqueses», va dir també Francesc fa uns anys.

Homes i dones arquitectes de diàleg i d’amistat

El P. Frédéric Fornos S.J., Director Internacional de la Xarxa Mundial d’Oració del Papa, va observar que aquesta intenció «posa en relleu l’èmfasi del Sant Pare que “puguem fer renéixer entre tots un desig mundial de germanor” (FT8). El diàleg, l’autèntic diàleg que no cau en monòlegs paral·lels, ha de ser la nostra primera opció per a solucionar els conflictes socials, econòmics i polítics. Tots els estudis acadèmics internacionals ensenyen que la polarització ha crescut molt en els últims anys, fins i tot en les democràcies més fermes. Per això, ser arquitectes d’amistat i de reconciliació – el que Francesc ens demana – és encara més urgent en el món d’avui, on – com va recordar Benet XVI en la seva carta encíclica Caritas in veritate – la societat cada vegada més globalitzada ens fa més pròxims, però no més germans. Això no depèn de les nostres úniques forces per això, és necessari resar per aquesta intenció. Demanem a Jesucrist ajudar-nos en aquest camí, Ell és el camí per a la veritable amistat social».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)