El papa Francesc reivindica el valor del diàleg en la seva intenció mensual

El Sant Pare, a través del Vídeo del Papa de juliol, centra la seva mirada en el diàleg com a «camí per viure amb passió els desafiaments de la construcció del bé comú»

07 Jul, 2021
Església de Barcelona

Acaba de publicar-se El Vídeo del Papa amb la intenció d’oració que Francesc confia a tota l’Església catòlica a través de la Xarxa Mundial d’Oració del Papa. En aquest mes de juliol, el Sant Pare fa un cridat a convertir-nos en «arquitectes del diàleg» i en «arquitectes de l’amistat» per solucionar els conflictes i les causes de divisions que existeixen a la societat i entre les persones. Només a través del diàleg, ens diu, és possible fugir de les polaritzacions constants i de l’enemistat social que destrueix tantes relacions.

Francesc demana resar per construir el bé comú amb homes i dones que es donen la mà l’un a l’altre, i especialment, sempre del costat dels més pobres i vulnerables.

Dialogar en un món polaritzat

Encara que en general es pot dir que, a escala mundial, el nombre de morts en guerres va disminuint des de 1946, els conflictes i la violència en l’àmbit de societat continuen més vigents que mai. I encara que a vegades no es manifesti de formes físiques, es pot observar una polarització creixent que arriba a contaminar moltes relacions. Ja ho advertia el Papa al 2016: «Veiem, per exemple, com ràpidament qui està al nostre costat ja no només posseeix l’estat de desconegut o immigrant o refugiat, sinó que es converteix en una amenaça; posseeix l’estat d’enemic». Ja des de llavors veia amb preocupació com la polarització i l’enemistat era també un «virus» que envaïa les nostres maneres de pensar, de sentir i d’actuar.

En el món d’avui, destaca Francesc, «una part de la política, la societat i els mitjans s’obstinen a crear enemics per derrotar-los en un joc de poder». Per això, fa falta «construir l’amistat social tan necessària per a la bona convivència», una amistat que ens pot servir com a pont per continuar creant una cultura de la trobada, que ens acosta, sobretot, als que estan a les perifèries, els més pobres i vulnerables.

Dialogar per construir el bé comú

En la seva última encíclica, Fratelli tutti (2020), el Papa va dedicar el capítol sisè al «Diàleg i amistat social»: «L’autèntic diàleg social suposa la capacitat de respectar el punt de vista de l’altre acceptant la possibilitat que tanqui algunes conviccions o interessos legítims» (FT 203). En la seva intenció de juliol reforça aquesta idea reivindicant el diàleg com la gran oportunitat «per mirar la realitat d’una manera nova, per viure amb passió els desafiaments de la construcció del bé comú».

Tendir al diàleg significa trencar amb la lògica de la polarització per donar lloc al respecte, sense voler destruir a l’altre. En les diferències pot haver-hi riquesa, però si no hi ha diàleg, podem deixar que es transformin en hostilitat, amenaça i violència. «Venim de terres llunyanes, tenim diferents costums, color de pell, idiomes i condició social; pensem diferent i fins i tot celebrem la fe amb ritus diversos. I res d’això ens fa enemics, al contrari, és una de les nostres majors riqueses», va dir també Francesc fa uns anys.

Homes i dones arquitectes de diàleg i d’amistat

El P. Frédéric Fornos S.J., Director Internacional de la Xarxa Mundial d’Oració del Papa, va observar que aquesta intenció «posa en relleu l’èmfasi del Sant Pare que «puguem fer renéixer entre tots un desig mundial de germanor» (FT8). El diàleg, l’autèntic diàleg que no cau en monòlegs paral·lels, ha de ser la nostra primera opció per a solucionar els conflictes socials, econòmics i polítics. Tots els estudis acadèmics internacionals ensenyen que la polarització ha crescut molt en els últims anys, fins i tot en les democràcies més fermes. Per això, ser arquitectes d’amistat i de reconciliació – el que Francesc ens demana – és encara més urgent en el món d’avui, on – com va recordar Benet XVI en la seva carta encíclica Caritas in veritate – la societat cada vegada més globalitzada ens fa més pròxims, però no més germans. Això no depèn de les nostres úniques forces per això, és necessari resar per aquesta intenció. Demanem a Jesucrist ajudar-nos en aquest camí, Ell és el camí per a la veritable amistat social».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

47 minutes ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)