El papa Francesc desitja Bon Nadal als fidels de l’Església de Barcelona i els anima a viure l’Advent amb esperança

El Sant Pare, a través d’un missatge emès en una casella del calendari d’Advent elaborat per l’Arxidiòcesi, encoratja els feligresos a preparar-se per Nadal

19 Des, 2024
Església de Barcelona

L’Arquebisbat de Barcelona ha fet públic aquest matí un missatge del papa Francesc adreçat als fidels de l’Església que peregrina a Barcelona, emmarcat dins del Calendari d’Advent virtual promogut per l’arxidiòcesi barcelonina.

En les seves paraules, dirigides a tothom a través de les Xarxes Socials de l’Arquebisbat de Barcelona, el Sant Pare ha destacat el valor de l’esperança com a eix central de la celebració. «Que aquest calendari digital us ajudi a viure aquest temps d’espera amb confiança i alegria. Sigueu missatgers, portadors d’esperança, ja que aquest món tant la necessita».

El missatge també inclou una felicitació nadalenca on desitja un «Bon Nadal a tothom», en català. Amb aquest gest, el Sant Pare comparteix un missatge d’esperança per viure Nadal amb alegria i preparar-nos per al proper any 2025, marcat per l’inici de l’Any Jubilar.

Transcripció del missatge:

«Queridos hermanos y hermanas de la Iglesia en Barcelona, les deseo un feliz tiempo de Adviento, a través de este calendario de Adviento que está relacionado con la esperanza, tema central del próximo Año Jubilar, la esperanza no defrauda. El mensaje de Jesús, Hijo del Dios, es un mensaje de esperanza para los hombres y mujeres de todos los tiempos. Que este calendario digital los ayude a vivir este tiempo de espera con confianza y alegría.

Sean todos ustedes mensajeros, portadores de esperanza, que este mundo las necesita tanto. Quiero acabar mi saludo deseándoles una feliz y santa Navidad. Bon Nadal a tothom.

Y por favor, no se olviden de rezar por mí. A favor.»

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

6 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)