El Papa Francesc demana resar «pel do de la diversitat a l’Església»

«Per avançar en el camí de la fe necessitem el diàleg ecumènic amb els germans i germanes de les altres confessions». Així ho diu el papa Francesc en el primer Video del Papa de l’any, de la Xarxa Mundial d’Oració del Papa. En aquesta primera petició de pregària, exhorta els cristians a comprendre i viure «el do de la diversitat a l’Església». 

En el videomissatge el pontífex encoratja a «reconèixer el do dels diferents carismes dins de les comunitats cristianes i a descobrir la riquesa de les diferents tradicions rituals dins de l’Església Catòlica».

«No cal tenir por de la diversitat de carismes a l’Església». El papa Francesc, exposa que la diversitat de carismes, de tradicions teològiques i rituals, és positiu, no una causa de divisió. Al contrari, «cal alegrar-se de viure aquesta diversitat», explica el Papa al missatge amb què comenta la intenció de pregària que proposa per al mes de gener del 2024.

La riquesa de les Esglésies orientals

Francesc esmenta, en particular, les Esglésies orientals: «Tenen unes tradicions pròpies, uns ritus litúrgics característics, però mantenen la unitat de la fe. La reforcen, no la divideixen».

En comunió amb Roma, hi ha nombroses Esglésies orientals, com els catòlics bizantins, l’Església Greco-Catòlica Ucraïnesa o l’Església Greco Melquita. Altres exemples de la diversitat de ritus al si del catolicisme són l’Església Siro-Malabar i l’Església Catòlica Siro-malankar, sorgides totes dues a l’Índia; l’Església Maronita, d’origen libanès; l´Església Catòlica Copta, d´origen egipci; l’Església Catòlica Armènia; l’Església Caldea, predominant a l’Iraq; així com l’Església Catòlica Etíop-Eritrea, entre d’altres.

Per això, explica el Papa Francesc, «si ens guiem per l’Esperit Sant, la riquesa, la varietat, la diversitat mai no provoquen conflicte». «Ell ens recorda que, sobretot, som fills estimats de Déu; tots iguals, en l´amor de Déu, i tots diferents».

Com els primers cristians

Segons recorda Francesc, «ja a les primeres comunitats cristianes, diversitat i unitat eren molt presents. Encara més, per avançar pel camí de la fe necessitem també el diàleg ecumènic amb els germans i germanes d’altres Esglésies i comunitats cristianes».