El papa Francesc demana a l’ONU l’«aplicació efectiva» de l’Acord de París

En el seu missatge pel Temps de la Creació, el Pontífex demana pregar «per la gran catedral de la creació»

22 Jul, 2022
Església de Barcelona

El papa Francesc va assenyalar que la pròxima Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP27) representa una «oportunitat per impulsar junts una aplicació efectiva de l’Acord de París». En aquest sentit, va indicar que per aquest motiu va disposar que l’Estat de la Ciutat del Vaticà «s’adhereixi a la Convenció Marc de l’ONU sobre el Canvi Climàtic i a l’Acord de París» amb l’esperança que la humanitat sigui recordada per haver assumit les seves greus responsabilitats per l’impacte del canvi climàtic.

En conèixer-se avui el seu missatge per al Temps de la Creació d’enguany, el cap de l’Església va demanar «en el nom de Déu» a les grans corporacions extractives que «deixin de destruir els boscos, aiguamolls i muntanyes, deixin de contaminar els rius i les mars, deixin d’intoxicar els pobles i els aliments».

En la conferència de premsa brindada a l’Oficina de Premsa de la Santa Seu, van participar el Prefecte del Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral, el cardenal Michael Czerny; la Sotssecretària Executiva de la Unió Internacional de Superiores Generals (UISG), la GnaMary John KudiyiruppilSSpS; el Bisbe de Kidapawan, Filipines, José Colin Bagaforo, D.D.; i la Directora Associada del Moviment Laudato SiChristina Leaño.

Leaño, referent del Moviment que representa milions de catòlics en el món, va assegurar que reclamaran davant els pròxims cims de l’ONU sobre la biodiversitat i el clima «una necessària reconversió comunitària per adoptar un nou acord multilateral que detingui la destrucció dels ecosistemes i l’extinció de les espècies». Així mateix, instaran que es practiquin «contribucions nacionals més ambicioses per reduir a zero, el més aviat possible, les emissions netes de gasos d’efecte d’hivernacle».

El Temps de la Creació és un període que reuneix a tota la comunitat cristiana mundial amb l’objectiu de pregar i realitzar accions per la cura del medi ambient. Comença l’1 de setembre amb la Jornada Mundial d’Oració per la Cura de la Creació i acaba el 4 d’octubre amb la festa de Sant Francesc d’Assís. Va ser establert pel Patriarca Ecumènic Dimitrios I, el 1989, quan va proclamar l’1 de setembre com el Dia d’Oració per la Creació per als ortodoxos. Anys més tard, el Consell Mundial d’Esglésies (CMI) va estendre la celebració fins al 4 d’octubre, dia en què se celebra a sant Francesc d’Assís, patró del medi ambient. Per la seva part, el 2015 el Papa Francesc va fer oficial el Temps de la Creació per a l’Església catòlica Romana.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada.

(Mt 15,1-2.10-14)