El papa Francesc defensa el dret a l’educació per als nens migrants i refugiats

En la seva intenció de pregària de gener, el Pontífex denuncia la "catàstrofe educativa" que afecta 250 milions de nens a causa de la guerra i la pobresa

08 Gen, 2025
Església de Barcelona

En la seva intenció de pregària per al mes de gener, el papa Francesc ha ressaltat la greu situació educativa que enfronten els nens i joves migrants, desplaçats per conflictes bèl·lics, pobresa i altres crisis humanitàries. En un vídeo missatge difós per la Xarxa Mundial de Pregària, el Pontífex va qualificar de “catàstrofe educativa” la realitat d’uns 250 milions de nens que han quedat sense accés a l’escola a causa de les migracions forçades i els desplaçaments.

“Tots els nens i joves tenen dret a anar a l’escola, sense importar la seva situació migratòria”, afirma el Papa en el seu missatge, recordant que molts menors es veuen privats d’educació quan fugen dels seus països. La manca d’infraestructura adequada, materials educatius i professors formats en zones de conflicte o en camps de refugiats agreuja aquesta situació. A més, quan aquests nens migren a altres països, sovint el seu estatus migratori els impedeix accedir a l’educació formal i, amb això, a millors oportunitats per al seu futur.

L’educació com a clau per a un futur millor

Francesc ha estat ferm en reiterar el seu crit per garantir als migrants i refugiats l’accés a l’educació primària i secundària. En ocasions anteriors, el Pontífex ha demanat que, en arribar a la majoria d’edat, els migrants puguin continuar els seus estudis de manera contínua. “L’educació és una eina fonamental per integrar els nens i joves a la societat i donar-los l’oportunitat de construir un futur”, subratlla Francesc.

Al llarg del vídeo, el Papa també destaca el compromís de l’Església en primera línia per atendre aquesta problemàtica. La Xarxa Mundial de Pregària il·lustra el seu missatge amb imatges de diverses iniciatives, com les realitzades per la Fundació AVSI a Jordània i Líban, on s’han establert centres educatius per a nens refugiats, en la seva majoria sirians. A Uganda, les escoles salesianes a Palabek ofereixen educació a nens migrants del Sudan del Sud, mentre que a la frontera entre Mèxic i els Estats Units, l’Institut Mare Assunta de Tijuana dona suport a menors provinents de diversos països llatinoamericans.

A més, el Papa destaca la tasca del Servei Jesuïta als Refugiats (JRS), present a l’est de Txad, i la dedicació dels voluntaris de l’Associació Papa Joan XXIII, que acompanyen els menors que han arribat a Grècia i Itàlia a través de les rutes migratòries. En aquests centres, l’Església no només proporciona educació formal, sinó també acompanyament emocional i social, ajudant els nens a sanar i a integrar-se en les seves noves realitats.

La veu del Papa Francesc s’alça en defensa d’un dret bàsic per a tots els nens: l’educació, entesa no només com un mitjà per al coneixement, sinó també com una manera de donar-los esperança i un futur millor.

 

Font: Xarxa Mundial de Pregària del Papa

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

7 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)