El sant Pare convida a una jornada de pregària i dejuni per la pau a Ucraïna

El papa Francesc fa una crida a creients i no-creients a unir-se en oració per la pau a Ucraïna el primer dia de Quaresma

24 Febr, 2022
Església de Barcelona

«Tinc un gran dolor en el meu cor per l’empitjorament de la situació a Ucraïna. Malgrat els esforços diplomàtics de les últimes setmanes, s’estan obrint escenaris cada vegada més alarmants» Així comença el discurs que el Papa va donar al final de l’audiència general de l’últim dimecres de febrer a l’Aula Pau VI on va demanar una jornada d’oració i dejuni per la pau a Ucraïna. «Igual que jo, molta gent a tot el món està sentint angoixa i preocupació» va assegurar i va fer una crida als polítics.

Voldria fer una crida als qui tenen responsabilitats polítiques, perquè facin un seriós examen de consciència davant de Déu, que és Déu de la pau i no de la guerra

A més va demanar a les poblacions implicades que no es provoquin sofriment. «Demano a totes les parts implicades que s’abstinguin de tota acció que provoqui encara més sofriment a les poblacions, desestabilitzant la convivència entre les nacions i desacreditant el dret internacional».

Units en oració per la pau

A continuació el Sant Pare estén el seu anomenat a tots, “creients i no-creients” convidant-los perquè s’uneixin en una jornada d’oració conjunta per la pau: «Voldria fer una crida a tots, creients i no-creients. Jesús ens ha ensenyat que a la insensatesa diabòlica de la violència es respon amb les armes de Déu, amb l’oració i el dejuni».

Finalment, va convidar a tots a «fer del pròxim 2 de març, Dimecres de Cendra, una Jornada de dejuni per la pau. Animo de manera especial als creients perquè en aquest dia es dediquin intensament a l’oració i al dejuni. Que la Reina de la pau preservi al món de la bogeria de la guerra».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

7 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)