El Papa convida a portar l’Evangeli al cor de les ciutats

El Pontífex prega perquè els cristians visquin una fe «creativa i profunda», que no es quedi només en les paraules

03 Ag, 2026
Església de Barcelona

En el Vídeo del Papa d’aquest mes d’agost, el Sant Pare convida a pregar perquè les comunitats cristianes siguin testimonis vius de l’Evangeli enmig de les ciutats. A través d’una pregària, el Papa recorda que els entorns urbans, amb les seves llums i ombres, són espais on moltes persones cerquen sentit enmig del soroll i la pressa, i anima l’Església a anunciar-hi l’amor de Crist amb creativitat i proximitat.

Les ciutats, espais d’esperança i de trobada

En el seu missatge, el Papa destaca que les ciutats estan cridades a ser «llocs de llibertat i d’oportunitats», però adverteix que també poden convertir-se en espais d’anonimat i d’aïllament. Per això, demana «una mirada renovada» que permeti descobrir en la vida urbana un terreny fèrtil per anunciar l’Evangeli.

El Pontífex prega perquè els cristians visquin una fe «creativa i profunda», que no es quedi només en les paraules, sinó que es faci present en gestos senzills d’amor i de servei. Igualment, anima l’Església a sortir a l’encontre de les perifèries, a consolar les persones que se senten soles i a sembrar fraternitat allà on sovint predominen la indiferència i la desconnexió.

Comunitats obertes que facin visible l’Evangeli

La pregària conclou amb una crida perquè les comunitats cristianes esdevinguin «llars obertes i acollidores», on es comparteixi l’esperança i ningú no se senti invisible. El Papa demana que l’alegria de l’Evangeli il·lumini la vida quotidiana de tantes persones que viuen amagades entre el ritme frenètic de les grans ciutats.

Finalment, encomana als fidels que siguin testimonis valents i creatius de l’amor de Crist, proclamant-lo amb la pròpia vida. Un amor, recorda, capaç de vèncer la pressa, el soroll i l’anonimat que sovint caracteritzen el món urbà.

https://youtu.be/RQJt0FU8cCo?si=3j8d6KYN3ccSHizP

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

7 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)