El Museu Nacional de Arte Antiga de Lisboa inaugura l’exposició d’art gòtic català amb obres de la Catedral de Barcelona i el Museu Diocesà

La inauguració s'emmarca en el calendari d’actes per a la commemoració de la Diada de Sant Jordi de la Delegació del Govern de la Generalitat a Portugal

20 Abr, 2023
Església de Barcelona

Aquest dijous s’inaugura l’exposició Barcelona gòtica. Obres del Museu Diocesà i la Catedral de Barcelona al Museu Nacional de Arte Antiga de Lisboa. La mostra oferirà una destacada selecció d’obres de pintura, orfebreria i talles dels millors artistes de l’art gòtic català pertanyents al Museu Diocesà i a la Catedral de Barcelona que es podran visitar a la capital portuguesa fins l’estiu del 2023.

L’acte inaugural que se celebrarà a les 18 hores a Portugal comptarà amb representants de la Catedral de Barcelona, el Museu Diocesà de Barcelona, l’Arquebisbat de Barcelona, el Museu Nacional de Arte Antiga de Lisboa, la Fundació La Caixa, la Generalitat de Catalunya i el Govern de Portugal.

L’exposició, de la qual es va fer una primera presentació a Barcelona fa unes setmanes, permetrà contemplar una trentena d’obres dels millors artistes de l’art gòtic català com Jaume Huguet, Bernat Martorell, Ramon Destorrents, Jaume Serra, Ferrer i Arnau Bassa o Pere García de Benavarre.

La mostra s’enquadra en el context de les relacions polítiques, culturals i comercials que es produeixen a l’Europa dels segles XIV i XV i posa de relleu les estretes relacions establertes amb la corona portuguesa.

La presentació de l’exposició coincideix en el calendari d’actes per a la commemoració de la Diada de Sant Jordi, que la Delegació del Govern de la Generalitat a Portugal organitza cada any per a mostrar la cultura catalana i que inclou actuacions dels castellers de Vilafranca aquest cap de setmana. En el marc de l’exposició, la Delegació i el museu organitzen una conferència sobre l’art gòtic català a finals de maig.

Font: Catedral de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)