El Fòrum de Laics celebra la Jornada d’estudi i trobada 2020

Primera convocatòria conjunta com a Fòrum després del Congrés "Poble de Déu en sortida" de febrer passat i en aquest moment enmig de la pandèmia

01 Des, 2020
Església de Barcelona

El Fòrum de Laics va celebrar la seva Jornada d’estudi i trobada el passat dissabte 21 de novembre. A la cita van acudir representants de 37 moviments o associacions dels 48 que conformen aquesta entitat. Per motius de la COVID 19, aquesta Jornada que habitualment es desenvolupava a la primavera, es va traslladar a aquesta data i es va realitzar de forma virtual.

Pregària pels que pateixen

Era la primera convocatòria conjunta com Fòrum després del Congrés «Poble de Déu en sortida» de febrer passat i en aquest moment difícil en què ens trobem. De fet, el record i la pregària pels que ens han deixat i per tots els que pateixen les conseqüències de la pandèmia, van estar presents des del començament.

Luis Manuel Romero, director de Secretariat de la Comissió Episcopal de Laics, Família i Vida, va enviar una salutació inicial. Així, va recordar que la recent Assemblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola ha tingut molt present al Congrés de Laics i les seves conclusions.

Ser presència de Déu

Després de la benvinguda inicial es va continuar amb la ponència central de la Jornada a càrrec del Sr. Isaac Martín Delgado, delegat d’Apostolat Seglar de l’arxidiòcesi de Toledo i membre de la Comissió executiva de Congrés de Laics.

La seva exposició va ser il·luminadora, àgil, vital i, en cert sentit, provocadora. Partint de l’actualitat de tot el que vivim al Congrés de Laics, D. Isaac ens va transmetre el gran desafiament que tenim com laics en el món: ser presència de Déu en una societat que l’ha relegat a un segon pla i fer-ho primer de tot amb nostre testimoni.

Referint-se a la vocació laïcal, ens va convidar a presentar-la en positiu. «Déu ens vol seglars», tot seguit, va afirmar que tenim un dèficit de formació en espiritualitat laïcal i, sovint, el nostre compromís és bastant «insípid».

Recordant el Congrés «Poble de Déu en sortida», es va detenir dos de les seves conclusions: ens necessitem els uns als altres i no som Església per a nosaltres, sinó per als altres.

Va encoratjar a tots els participants a la Jornada a, des de la pregària, preguntar a el Senyor què vol de nosaltres en aquest moment de la història tan ple de reptes i desafiaments, conscients de ser transmissors d’esperança.

Amb la seva exposició, D. Isaac va incidir en la responsabilitat de tots en interioritzar i posar en pràctica la gràcia pentecostal viscuda el passat febrer al «Poble de Déu en sortida». Així com en la importància de conèixer la Guia de treball que marcarà el post-Congrés.

Testimonis sobre pandèmia

Després de la ponència, tres entitats van compartir el seu testimoni sobre com han viscut i viuen aquests mesos de pandèmia. CECO, Vida Creixent i Scouts Catòlics van ressaltar amb les seves paraules l’escolta en moments de soledat, el compromís solidari en l’àmbit social i la responsabilitat compartida també pels més joves. S’ha subratllat la importància de les noves tecnologies, el valor de l’acompanyament de les persones i de viure d’una manera més profunda la pròpia fe. És un temps de gran creativitat per estar a prop de qui ho més necessiti, en l’esperança d’un futur millor.

A la reunió de treball posterior, es va compartir el que cada associació o moviment ha dut a terme en aquest període. És a dir, accions concretes, reflexions sobre la base d’una actitud d’escolta i discerniment. Un ric moment de comunió. Un dels compromisos d’aquesta Jornada ha estat preparar un document conjunt amb les aportacions i iniciatives de tots que serveixi per intensificar el compromís de caminar junts en sinodalitat.

Mons. Sergi Gordo Rodríguez, bisbe auxiliar de Barcelona i responsable de l’Fòrum de Laics, va tancar la Jornada. En les seves paraules, ens va estimular a fer cadascú «aquest poc» que Déu li demana per junts fer coses grans.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)