El Fons d’Acció Social de la Sagrada Família selecciona 163 projectes en la convocatòria del 2026
El Fons d’Acció Social de la Sagrada Família selecciona 163 projectes en la convocatòria del 2026
El nombre de projectes beneficiaris creix un 22,6 % respecte de l’any anterior, amb una dotació de prop de 4,7 milions d’euros destinada a iniciatives socials de l’Arxidiòcesi de Barcelona
09 Nov, 2026
Església de Barcelona
Fotografia: Sagrada Família
La Sagrada Família ha resolt la quarta convocatòria del Fons d’Acció Social (FAS), corresponent a l’any 2026, amb la selecció de 163 projectes d’entitats socials. La convocatòria compta amb una dotació de prop de 4,7 milions d’euros i consolida el compromís del temple amb les entitats que treballen per donar resposta a les necessitats de les persones en situació de vulnerabilitat. En comparació amb la convocatòria del 2025, en què es van seleccionar 133 projectes, aquesta edició registra un increment de 30 projectes beneficiaris, un 22,6 % més.
Cinc àmbits d’actuació social
Els projectes seleccionats s’emmarquen en cinc àmbits d’actuació. El de pobresa i exclusió social concentra més iniciatives, amb 52 projectes (32 %). El segueix l’àmbit de salut i benestar, amb 39 projectes (24 %), i el d’infància, adolescència i joventut, amb 29 (18 %). Pel que fa a la tercera edat, s’han seleccionat 25 projectes (15 %), mentre que l’àmbit de migració i refugiats compta amb 18 projectes (11 %). A través d’aquestes cinc línies, el FAS dona suport a iniciatives que aborden necessitats socials diverses i que contribueixen a millorar el benestar de les persones i a reforçar l’acompanyament als col·lectius més vulnerables.
Suport a les entitats del territori
La convocatòria del FAS 2026 es va obrir el 4 de maig i les entitats van poder presentar les seves propostes fins al 26 de juny. El programa s’adreça a entitats que desenvolupen projectes a l’Arxidiòcesi de Barcelona i a les diòcesis de Terrassa i Sant Feliu de Llobregat. Amb aquesta nova convocatòria, la Sagrada Família continua impulsant el Fons d’Acció Social com una eina de col·laboració amb les entitats socials del territori. El programa vol contribuir a fer possibles iniciatives que donin resposta a les necessitats de les persones i afavoreixin la inclusió social i la cohesió comunitària.
De la voluntat fundacional al compromís social
El Fons d’Acció Social connecta amb la voluntat dels fundadors de la Sagrada Família, que van concebre el temple com una obra que «exalci la fe i en què la caritat sigui present». Aquest esperit també va marcar la trajectòria d’Antoni Gaudí, que va mostrar una especial sensibilitat envers les persones i les seves necessitats. El compromís de l’arquitecte amb els treballadors del temple i les seves famílies, així com la construcció d’escoles per als infants del barri, són exemples d’aquesta manera d’entendre la dimensió social de la Sagrada Família ja des dels seus inicis. Avui, el Fons d’Acció Social dona continuïtat a aquesta voluntat de servei als altres, inspirant-se en l’esperit de Gaudí i en els principis de comunitat, equitat i solidaritat.
Es pot consultar tota la informació relativa a les entitats beneficiàries aquí.
L'Ateneu Universitari Sant Pacià ha començat aquest mes de novembre una nova edició del curs obert La Basílica de la Sagrada Família, amb motiu de l'Any Gaudí. La proposta coordinada per Jordi…
La basílica de la Sagrada Família ha acollit aquest dissabte, 7 de novembre, una pregària amb germans de la comunitat ecumènica de Taizé i amb la presència del seu prior, el germà…
Durant el mes de novembre de 2026, les deu diòcesis amb seu a Catalunya participen en una nova edició de la Cadena de pregària per les vocacions, una iniciativa promoguda per les…
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️ ...
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular. ...
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...