El Dr. Daniel Palau Valero, nou bisbe de Lleida

L’ordenació episcopal i presa de possessió tindrà lloc dissabte 19 de juliol, a les 11 h, a la Catedral de Lleida

21 Maig, 2025
Església de Barcelona

Al migdia del dimecres 21 de maig de 2025, la Santa Seu ha fet públic que el papa Lleó XIV ha nomenat bisbe de Lleida el Dr. Daniel Palau Valero, prevere del bisbat de Sant Feliu de Llobregat, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya i vicerector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià.

L’ordenació episcopal i presa de possessió tindrà lloc dissabte 19 de juliol, a les 11 h, a la Catedral de Lleida.

La Conferència Episcopal Tarraconense felicita fraternalment el nou bisbe electe, i prega per ell i el seu ministeri episcopal, així com també expressa l’enhorabona a tots els fidels de l’Església de Lleida per aquest nou pastor que el Sant Pare els envia.

Perfil biogràfic del Dr. Daniel Palau Valero

El Dr. Daniel Palau Valero (Barcelona, 1972) és prevere del bisbat de Sant Feliu de Llobregat. És llicenciat en Història, especialitat història de l’art per la Universitat de Barcelona (1995), en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya (2006) i en Filosofia per la Universitat Ramon Llull (2006). Va finalitzar el doctorat a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma (2013) amb un estudi sobre “La sacramentalitat de l’Església durant el Concili Vaticà II”. Va realitzar estudis musicals de piano com a alumne lliure del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Dirigeix la Càtedra de Teologia Pastoral «arquebisbe Josep Pont i Gol» i la revista Quaderns de Pastoral (2a època), de la col·lecció «pastoral.doc» del Centre de Pastoral Litúrgica.

Professor d’ecumenisme i eclesiologia, el Dr. Daniel Palau és rector de les parròquies de Santa Maria i de Sant Antoni Abat de Corbera de Llobregat. Membre conseller del Centre de Pastoral Litúrgica des del 2020, actualment és el degà de la Facultat de Teologia de Catalunya.

Ha escrit nombrosos articles, entre científics i de divulgació, com també col·laboracions i edicions compartides de llibres, i recensions. Entre els seus llibres destaquen Bíblia per a la mainada (Claret, 2008), La Iglesia-sacramento y los sacramentos de la Iglesia. Su relación, desde su fundamentación hasta sus consecuencias (FTC, 2014), Inteligencia pastoral. Herencia del Concilio Vaticano II (FTC-AUSP, 2018) i Raíces de la teologia pastoral. Herencia del Concilio Vaticano II (FTC-AUSP, 2022).

Font: Conferència Episcopal Tarraconense

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No és el fill del fuster? D’on li ve, tot això?

(Mt 13,54-58)