El cardenal Omella visita la Fundació Acollida i Esperança

L'arquebisbe de Barcelona comparteix una jornada amb els membres del centre d'acollida Can Banús que enguany farà 25 anys

25 Set, 2018
Església de Barcelona

Aquest mes de setembre el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, ha visitat el centre d’acollida Can Banús, seu de la Fundació Acollida i Esperança. Al llarg d’un dia, el cardenal va compartir la jornada amb els membres del centre. Entre aquests, hi havia les persones residents al centre d’acollida, els professionals de l’equip, alguns voluntaris i els actuals patrons de l’entitat. Omella va animar a continuar “acollint i donant esperança amb autenticitat”. 

«Oasis de convivència»

Enguany farà 25 anys que la Fundació Acollida i Esperança va començar a atendre persones en situació d’exclusió social. Una tasca que es va centrar especialment en les persones afectades pel VIH/sida. Durant la visita el Cardenal va conèixer els serveis oferts per la Fundació, va compartir una estona de pregària amb el grup comunitari, va dinar amb els residents del centre d’acollida i finalment va reunir-se amb l’actual Patronat de la Fundació. Van ser tres hores que van permetre gaudir d’un tracte de proximitat amb l’arquebisbe. Per la Fundació Acollida i Esperança són un signe que consolida la dimensió eclesial de la seva missió.

Durant la pregària a la capella el Cardenal va posar de relleu la importància d’oferir espais de fraternitat. Especialment, en un moment on l’entorn social és tan complex. Tal com va comentar «els oasis de convivència són una oportunitat de testimoniatge i de transformació en si mateixos».

Durant la reunió amb els patrons Cardenal va donar-los l’encàrrec de vetllar per donar continuïtat al carisma inicial de Fra. Josep Costa i Sor Genoveva Massip. Va insistir en a necessitat «d’engrescar als equips a acollir i donar esperança amb autenticitat». Finalment va aconsellà envoltar i reforçar tota l’aportació dels professionals dels valors evangèlics de servei i humilitat.

25 anys d’Acollida i Esperança

Acollida i Esperança es va constituir com a fundació canònica, sota el protectorat de l’Arquebisbat de Barcelona, el 3 d’octubre de 1993. Aquest any, per tant, celebra el seu 25è aniversari.

Va néixer des del compromís d’un petit grup comunitari cristià per donar resposta a la situació de marginació i exclusió social de persones afectades pel virus del VIH/sida. Va ser gràcies al lideratge de Sor Genoveva Massip, filla de la caritat, i Fra. Josep Costa, franciscà. Ambdós amb un gran carisma que conjugava un fort compromís de justícia social amb una tendresa en el tracte a tota persona.

Actualment, l’entitat gestiona dues Llars residències que funcionen com a centre d’acollida, un Pis d’inclusió, un Servei d’Acompanyament a la Vida Autònoma amb 12 pisos. També hi ha un Centre Especial de Treball i un consultori odontològic per a persones sense recursos. Al 2017 es van atendre un total de 1.106 persones. Compta amb gairebé 55 professionals i un trentena de voluntaris.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)