El cardenal Omella s’acomiada de la Fundació Pablo VI com a membre del seu patronat

En el seu darrer patronat, els seus dotze membres han fet un homenatge al cardenal Omella després de 23 anys al servei de la institució

26 Nov, 2025
smunoz

Foto: Fundació Pablo VI

L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, s’ha acomiadat de la Fundació Pablo VI com a membre del patronat del qual ha format part durant 23 anys. Dimecres 19 de novembre, la resta de membres del patronat li han fet un homenatge i un detall d’agraïment per «aquests anys d’estima i dedicació a la institució, a la qual sempre s’ha sentit molt vinculat per tenir la Doctrina Social de l’Església al cor de les seves accions de generació de pensament i formació».

Ho han fet en la CXXI reunió del patronat de la Fundació en la qual han estat renovats 3 dels seus 12 membres: el seu president, Mons. Ginés García Beltrán, bisbe de Getafe; l’arquebisbe de Granada, Mons. José María Gil Tamayo; i el bisbe de Bilbao, Mons. Joseba Segura. Els 3 revaliden per 5 anys més.

Fites importants del cardenal Omella durant els seus anys a la Fundació Pablo VI

Com a fites rellevants dins la institució, el cardenal Joan Josep Omella va inaugurar el II Congrés Església i Societat Democràtica, celebrat el 2022, amb un diàleg amb Manuel Pizarro, president de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació. En aquest Congrés hi van participar la ministra de Treball, Yolanda Díaz; la ministra d’Educació, Pilar Alegría; la de Defensa, Margarita Robles; el vicepresident de la CEOE, Lorenzo Amor; el secretari general d’UGT, Pepe Álvarez; el bisbe de Bilbao, Mons. Joseba Segura; les filòsofes Adela Cortina i Amelia Valcárcel; la viròloga Isabel Solà; la missionera Victoria Braquehais; l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida; l’arquebisbe de Valladolid, Mons. Luis Argüello; l’escriptora Ana Iris Simón; o el professor Diego Garrocho, entre molts d’altres.
El Congrés va reflexionar sobre El món que ve en diferents àmbits: l’economia i el treball; els sistemes democràtics i les relacions internacionals; els vincles humans i socials; la relació amb la tecnologia; la confiança en la ciència i en les institucions; la solidaritat, els valors i el sentit de la transcendència.

La segona fita, més recent, va ser l’homenatge que li van fer els col·legials del CMU Pius XII en l’acte acadèmic de final de curs 2024-25, quan va rebre la beca de col·legial d’honor.

Sílvia Muñoz

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)