El cardenal Omella: «La llibertat religiosa és un dret fonamental per a tot ésser humà»

El cardenal Omella ha defensat aquest dret durant la presentació de l'informe sobre la Llibertat religiosa al món del 2025, d'Ajuda a l'Església Necessitada

30 Oct, 2025
smunoz

Foto: A. Codinach

El cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, ha defensat aquest dimecres que «la llibertat religiosa és un dret fonamental per a tot ésser humà». Ho ha fet durant la presentació a Barcelona de l’informe sobre la «Llibertat religiosa al món del 2025», fet per la fundació Ajuda a l’Església Necessitada (AEN). Alhora, el prelat barceloní ha felicitat totes les persones que han contribuït a elaborar aquest document. «Vull destacar tres aspectes que AEN posa en relleu amb aquesta publicació: l’anunci, la denúncia i el compromís», ha afirmat.

Cardenal Omella recorda l’experiència del Bel Espoir

A més, l’arquebisbe de Barcelona ha recordat que feia tan sols uns dies s’havia desplaçat fins a Marsella per donar la benvinguda als dos-cents joves de diverses nacionalitats, llengües i religions que, en torns, s’havien embarcat al vaixell Bel Espoir (“Bella Esperança”) amb l’objectiu comú de «reforçar els vincles religiosos i culturals i portar un missatge de pau i esperança».

Una iniciativa posada en marxa pel papa Francesc, que va començar la seva travessa el març passat des del port de Barcelona i que, al llarg del seu recorregut, ha visitat més de trenta ports mediterranis. El cardenal Omella ha assenyalat que els joves van rebre la visita del papa Lleó XIV el 17 d’octubre durant la seva escala a Roma. «Els va exhortar a potenciar el diàleg entre ells mateixos i amb la resta de la societat, a ser constructors de ponts i a ser sembradors d’esperança», ha manifestat el prelat barceloní. Així, pel cardenal Omella el balanç d’aquesta ‘escola de pau’ ha estat «impressionant». «Tots som diferents, però som germans. Cal estimar-nos», ha asseberat.

Font: Catalunya Cristiana

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)