El cardenal Omella convoca els diocesans de Barcelona al Jubileu de l’esperança

L'arquebisbe de Barcelona anima a participar d'un Jubileu de "conversió i gestos concrets"

10 Des, 2024
Església de Barcelona

Imatge: Shutterstock

L’Arquebisbat de Barcelona ha donat a conèixer aquest dimarts les esglésies de l’arxidiòcesi on es podrà guanyar la indulgència plenària durant l’Any Jubilar 2025. Són la Catedral, les basíliques de la Sagrada Família, la Mercè, el Sagrat Cor del Tibidabo i Santa Maria de Mataró, la parròquia de Santa Maria de Cornellà de Llobregat i el santuari de Sant Josep de la Muntanya, al barri de la salut de Barcelona, i l’església del Cottolengo del Pare Alegre, igualment a la capital catalana. La indulgència plenària es podrà obtenir en les condicions establertes per l’Església, que són rebre el sagrament de la Reconciliació, combregat sacramentalment i resar un Parenostre per les intencions del Papa en un període de 8 dies. L’anunci es fa públic dins una carta del cardenal Joan Josep Omella a tots els creients de l’arxidiòcesi.

L’arquebisbe de Barcelona convoca tothom a la Missa d’obertura diocesana de l’Any Jubilar, el Jubileu de l’Esperança, celebració que tindrà lloc diumenge 29 de desembre a un quart de vuit del vespre a la catedral, amb transmissió en directe per Ràdio Estel. Aquest serà de fet el dia d’inici de la commemoració a totes les catedrals del món, el diumenge posterior a l’obertura de la Porta Santa a Roma. En aquesta missiva, feta pública aquest dimarts per l’Arquebisbat, el cardenal Omella recorda que “vivim en un món marcat per guerres, violència, conflictes, marginació, pobresa, abusos” i altres perversions “que porten moltes persones a la desesperança”.

L’arquebisbe de Barcelona convida tothom a viure “un canvi de perspectiva que demana viure, primer de tot, la conversió del cor”. En aquesta línia, situa el canvi personal en una transformació comunitària “caminant junts”, en sintonia amb el Sínode, i posa l’exemple del reagrupament diocesà amb la creació de noves comunitats pastorals nascudes de la unió de parròquies i la vivència aquest any de “l’eix de Jesucrist” dins el Pla Pastoral diocesà “Sortim”.

Joan Josep Omella, a més, anima tothom a “viure gestos concrets de la vida personal i comunitària” moguts per “l’obertura del nostre cor a l’amor de Jesús”. En aquest context, revela que l’Arquebisbat de Barcelona, juntament amb altres diòcesis d’Espanya, “ajudarà les entitats que lluiten contra el tràfic de persones i que ofereixen un futur d’esperança a infants i adults que en són víctimes. Entre altres reflexions de la carta, el cardenal fa una crida a creure en la misericòrdia de Déu i a viure el Jubileu com “un any de gràcia”.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

7 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)