David Guindulain: propostes d’un jesuïta durant el confinament

El confinament que estem vivint ens pot servir “per conèixer-nos més amb els que convivim, i potser hi reconeixem un germà, una germana”. També podem sentir que, quan el món s’està capgirant, “cal ser més que mai llevat a la massa”. I, finalment, aquest temps ens pot servir per “sovintejar el nostre interior, aquell espai on es produeix la trobada més íntima entre Déu i  cadascun de nosaltres”. “D’allà neixen totes les respostes”, argumenta el jesuïta David Guindulain, que es dedica a l’acompanyament i a proposar els Exercicis Espirituals.

En aquesta crisi ens hem vist obligats a relacionar-nos amb Déu d’una altra manera. Què ens quedarà de tot plegat? 

A la llum del Crist, qualsevol amenaça esdevé oportunitat, i aquestes setmanes no són una excepció. Es lícit preguntar-li a Déu: “Com t’ho faràs per sortir-te ara amb la teva?”. Mentre esperem resposta ens queda la fe, que dona sentit al que està passant; l’esperança, que travessa el llindar de la mort; i l’amor, que és comunió malgrat la distància.

Com es pot acompanyar des de la distància? 

L’amor sempre s’obre pas. Aquests dies s’han trobat maneres ben creatives de comunicar-nos, d’ajudar-nos, d’acompanyar-nos… En definitiva, d’estimar-nos. Alhora, hem vist que fer-nos presents durant més temps no implica necessàriament més qualitat en la trobada. Obligats per la concisió i la distància, aprenem a posar confiadament els altres en mans de Déu.

Ens hem d’acostumar a viure l’espiritualitat d’una manera diferent?

Hem après noves tècniques per  expressar, compartir i aprofundir la fe. S’han multiplicat l’intercanvi dels ressons que la Paraula de Déu produeix arreu, i això ens fa sentir més cos de Crist en la diversitat. Per contra, també hem experimentat que això ens pot arribar a saturar d’estímuls i que sempre ens caldrà trobar la mesura adequada.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají per al Full Dominical del 17 de maig