Duel, pobresa i misèria: Síria es dessagna després de deu anys de guerra

Aquest mes de març, s’ha complert deu anys de l’inici de la guerra a Síria. Un conflicte que només ha portat mort i destrucció i que es veu agreujat pel bloqueig i les sancions de la Unió Europea i els Estats Units.  Un país que es dessagna pels quatre costats i ofega a la població civil innocent. Mans Unides amb el suport a organitzacions com els Maristes Blaus, intenten mitigar els efectes de la guerra en una població desesperada

Des d’Alep ens escriu Nabil Antaki, metge sirià-canadenc i membre de la directiva dels Maristes Blaus, l’ONG que porta acompanyant a la població més vulnerable d’Alep durant els 10 anys de guerra i amb la qual, des de fa dues, col·labora Mans unides.

Fa deu anys…

«Avu fa just 10 anys… Fa deu anys, des que el 15 de març de 2011, les protestes de l’anomenada Primavera Àrab, tan lloada en els mitjans occidentals, es convertissin ràpidament en un conflicte armat a Síria». Nabil Antaki comença la seva missiva descrivint com la tan ovacionada Primavera Àrab aviat es va convertir en Síria “en un llarg hivern molt dur i insuportable que ha destruït el país: la seva infraestructura, el seu patrimoni arqueològic, les seves escoles, les seves fàbriques, els seus hospitals…».

Segons Antaki, en aquests deu anys el conflicte ha matat a més de 400.000 persones, ha obligat al fet que sis milions de sirians hagin hagut de fugir per a refugiar-se en països veïns o a Europa i altres països occidentals, i al fet que altres vuit milions hagin hagut de deixar enrere les seves llars, als quals mai han pogut tornar, per a viure com desplaçats interns…

«Portem en guerra deu anys; sí, 10 anys, més que les dues guerres mundials del segle passat juntes. I el sofriment, el duel, la pobresa i la misèria s’han convertit en part de la nostra vida diària; una vida que és un malson”, lamenta el membre dels Maristes Blaus, una de les poques ONG que continuen treballant a Síria.

Generació perduda

La guerra ha fet malbé els somnis de milions de persones. Es parla de tota una generació perduda, sense educació i sense perspectives. És a dir, un greuge en un país on, abans que comencessin els fets, Antaki descriu com era «segur, estable, pròsper i laic». «Un país on no tot era perfecte, ni molt menys, encara que cap reforma, assegura el metge sirià-canadenc, justifica destruir el nostre país i sacrificar a generacions de sirians». «Als nostres fills els han robat la infància, els somnis dels nostres adolescents han desaparegut i el futur dels nostres joves ja no existeix», es fa mal Antaki.

En la seva missiva, Antaki denúncia que, encara que fa ja gairebé un any que a Síria no hi ha combats, les vides continuen marcades per la penúria i els sofriments. «Estem vivint una crisi econòmica sense precedents causada per 10 anys de guerra», denúncia. Una crisi econòmica que, en la seva opinió, es veu agreujada per la crisi financera en el veí Líban i les sancions imposades pels Estats Units i països europeus. «En un país amb la moneda constantment devaluada i amb una inflació desenfrenada, es produeix un augment del cost de la vida vertiginós. El 70% de les famílies viuen per sota del llindar de pobresa i la majoria necessita de l’ajuda de les ONG per a aconseguir aliments, productes d’higiene i ajuda mèdica. La gent és més pobra i no pot arribar a fi de mes».

«Encara que els meus compatriotes mereixen el títol de campions mundials de resiliència, la seva corda està a punt d’esgotar-se. Ells només volen viure normalment, com tots els pobles del món, i amb dignitat», implora Antaki.

Una labor heroica

Aquest és el context de crisi i misèria en el qual treballen els Maristes Blaus, acompanyant a la població més vulnerable d’Alep. Durant els deu anys de guerra, amb projectes i serveis que han anat variant depenent de les necessitats més urgents.

Aquests projectes abasten tots els àmbits. «Des de l’ajuda humanitària immediata, fins a la creació de microempreses molt bàsiques. Entre aquestes, l’educació no formal a nens que no poden anarr al col·legi, el repartiment de menjar calent a ancians que viuen solos perquè tota la família ha fugit de Síria, classes de costura i producció de roba, companyies de teatre com a teràpia…», enumera Àfrica Marcitllach, coordinadora de Projectes de Mans Unides a Orient Mitjà.

«La labor dels Maristes Blaus és heroica”, descriu Marcitllach. «Alguns tenen doble nacionalitat i podrien haver deixat Síria en qualsevol moment. Tot i això, han triat quedar-se entre la població més vulnerable i desprotegida; acompanyar-los en el seu procés vital i anar obrint projectes que puguin millorar la seva situació», explica la coordinadora de Projectes de Mans Unides a Orient Mitjà.

Mans Unides veu inacceptable la situació en la qual, des de fa deu anys, es troben milions de sirians. «Denunciem la situació desesperada en la qual els interessos estratègics internacionals estan sumint a la població», informa Marcitllach. “Amb el nostre suport a organitzacions com els Maristes Blaus intentem mitigar els efectes de la guerra en una població desesperada», afegeix.

En els últims dos anys Mans Unides ha fet costat als Maristes Blaus amb 6 projectes per un valor total de 284.123 euros.

Font: Mans Unides