Documental «60 anys de la CEE»: tercer videopòdcast amb el cardenal Omella

Aquest dimecres, 4 de novembre, oferim el tercer videopòdcast amb l’entrevista al cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona. La setmana passada, el dijous 29 d’octubre, es va donar a conèixer la conversa amb el cardenal Ricardo Blázquez, i el dimecres 21 d’octubre, la que es va fer amb el cardenal Antonio Mª Rouco. Aquests episodis finalitzaran amb l’actual president de la Conferència Episcopal Espanyola, Mons. Luis Argüello, l’entrevista del qual es publicarà el proper 10 de novembre.

La Conferència Episcopal Espanyola (CEE), amb motiu del 60è aniversari de la seva creació, presenta aquests quatre videopòdcasts, per commemorar aquest moment històric, amb entrevistes als qui han estat els seus darrers presidents. També els podrem veure en el documental titulat «60 anys de la CEE: una història compartida», que s’estrenarà al voltant de la propera Assemblea Plenària dels bisbes espanyols (del 16 al 23 de novembre). Els quatre videopòdcasts han estat realitzats per la CEE amb la producció d’Ábside Media Producciones i estaran disponibles a YouTube.

El cardenal Omella: «No hi ha veritable evangelització sense comunió»

«Estem fets per estimar, per relacionar-nos», afirma el cardenal Omella en referència a la pandèmia que li va tocar viure durant la seva presidència i que va posar de manifest la necessitat d’estar amb l’altre.

Destaca el cardenal que «ens necessitem tots. Estem tots a la mateixa barca».

Recorda que l’Església ha de mirar la realitat «des dels ulls dels pobres» i atendre els qui més pateixen.

Afirma que els laics són part essencial de la missió evangelitzadora: «l’Església és Poble de Déu. Som tots els batejats».

Davant dels abusos, el cardenal Omella subratlla la importància de posar les víctimes al centre, acompanyar-les i procurar-ne la reparació.

«Només qui viu unit pot evangelitzar»: la comunió i la fraternitat són fonamentals per a la missió de l’Església, assenyala el prelat.

El cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona i president de la Conferència Episcopal Espanyola entre 2020 i 2024, recorda la seva etapa al capdavant de la institució en una entrevista realitzada amb motiu dels 60 anys de la seva creació. Una institució que «si no existís l’hauríem d’haver inventat», perquè des de «l’experiència que tinc, no sabria ser bisbe sense estar en contacte amb d’altres que viuen una realitat semblant, poder compartir i planificar tot el que un està vivint». Per a ell, aquesta és la feina que cal fer, des de «la fraternitat, de mirar el món conjuntament». Per tant, «jo crec que la Conferència Episcopal ens ajuda a situar-nos millor davant de la realitat que ens toca viure a cada moment».

Un inici de mandat marcat per la pandèmia de la COVID

El seu mandat va començar el març de 2020, tot just uns dies abans del confinament per la pandèmia de COVID-19, una circumstància que va marcar des del primer moment la feina dels bisbes i la vida de l’Església durant la seva presidència.

En aquest sentit, evoca aquelles primeres setmanes de pandèmia, acabat d’elegir president, que el van posar davant d’una nova realitat i una experiència difícil de gestionar per a tots els bisbes, quan tot Espanya va estar confinada. Aquest esdeveniment, subratlla, va posar de manifest la importància de les relacions humanes i la necessitat d’acompanyament. «Ens sentíem molt estranys, no podíem sortir al carrer, difícilment podíem anar a comprar coses… sort que teníem la televisió i el telèfon», rememora. De fet, recorda la solitud de tantes persones i els «problemes psicològics que va crear aquesta solitud, aquest no poder compartir». Tot i que en aquest sentiment d’aïllament «van aflorar moltes preguntes que són al cor de l’ésser humà».

Relata la seva vivència personal durant aquest temps, que li va tocar viure a Barcelona, «confinat a l’arquebisbat, però vivíem en comunitat. Podíem compartir, celebràvem l’eucaristia junts, resàvem junts, però quantes famílies no han pogut viure això! O, si ho han viscut, en espais molt estrets, amb l’angoixa d’estar molt junts».

«Va ser una experiència dura —constata—, però ens va portar a descobrir que ens necessitem, que estem fets per a la relació, per estimar i ser estimats». Davant d’aquesta situació, que havia de canviar la vida de la societat i de l’Església, porta a la conversa un record que se li va quedar gravat: «la imatge del papa Francesc creuant tota la plaça de Sant Pere buida de nit, caminant ell sol». Aquella imatge del Papa en silenci i sota la plugim es va convertir en un dels símbols més recordats i emotius d’aquell període d’incertesa. Va succeir el 27 de març de 2020, en plena pandèmia de COVID-19, quan el papa Francesc va creuar en absoluta solitud la plaça de Sant Pere del Vaticà, on va presidir una pregària pel final de la pandèmia, impartint la benedicció Urbi et Orbi.

Durant aquells mesos, la Conferència Episcopal va haver d’afrontar conjuntament qüestions inèdites i inventar, com tota la societat, una altra manera de treballar i de relacionar-se. Les videoconferències afloraven per tot arreu per a les reunions, apunta, «podíem parlar, però a mi no m’agradava gaire. No és el mateix que presencial».

El cardenal Omella subratlla com els bisbes van haver de buscar junts solucions comunes per respondre a aquestes noves circumstàncies, en contacte també amb les autoritats civils. Entre elles, destaca, com van haver d’afrontar les celebracions de l’eucaristia, els sagraments, els funerals o l’acompanyament a les famílies als hospitals, en aquells moments tan difícils en què ningú no es podia acomiadar dels seus éssers estimats. Assenyala que amb aquestes circumstàncies va quedar palès que «ens necessitem tots. Estem tots a la mateixa barca, ens hem d’ajudar i no oblidar-nos de l’altre».

Aquesta crisi sanitària va posar també de relleu les necessitats dels més vulnerables: persones grans, migrants, persones sense llar i famílies en situació de pobresa. Omella insisteix que l’Església ha de mirar el món «des dels ulls dels pobres», seguint la invitació del papa Francesc, i recorda que la solidaritat no es pot limitar als qui viuen a prop. La fraternitat, assenyala, ha d’arribar també als països més empobrits i als qui es veuen obligats a emigrar. «Hem de mirar els pobres, acollir-los quan vinguin, integrar-los a la nostra societat, però també cal ajudar-los perquè no hagin de marxar», destaca el prelat.

Pel que fa a l’aprenentatge que vam poder treure de tot el temps de pandèmia, subratlla que «jo crec que aprenem en la mesura que som humils. La virtut més important és la humilitat. Hem d’anar sempre cap a una cultura de la trobada».

Avançar en la sinodalitat, un altre punt clau per a l’Església

Un altre dels eixos de la seva presidència va ser la posada en marxa de les estructures de la Conferència Episcopal, que tenen entre els seus objectius simplificar-ne l’organització i avançar cap a una major participació i sinodalitat. En aquest context, destaca la importància del Congrés de Laics Poble de Déu en sortida, celebrat el febrer de 2020, i reivindica el paper de tots els batejats en la missió de l’Església. «Els laics són l’ànima, són la base de l’Església. I al servei d’aquest Poble de Déu, que són els laics, hi ha el ministeri sacerdotal, hi ha els religiosos, hi ha tots. I tots formem aquesta comunitat, aquesta família. Però la base és el baptisme, el de tots», apunta.

En aquesta mateixa línia, Omella explica que la sinodalitat és una invitació a escoltar, dialogar i discernir junts, sense imposar el propi criteri. «Mai enfrontar-nos, perquè tu no penses com jo», assenyala, defensant una convivència basada en el respecte a la diversitat. Per al cardenal, el diàleg ha d’estar present tant a l’Església com a la societat, i contribuir a cercar solucions compartides.

Prevenció i reparació davant dels abusos

Un altre dels assumptes que van marcar els seus anys de presidència va ser l’atenció a les víctimes d’abusos sexuals. Durant la seva presidència, la CEE va encarregar el 2022 una auditoria independent sobre la gestió dels casos. L’arquebisbe de Barcelona reconeix el sofriment que aquesta realitat ha causat i afirma que no es pot ocultar ni minimitzar. «El tema dels abusos ens ha fet patir, ens fa patir a tots. I això és un escàndol. Quan la dignitat de cada persona humana està ferida, i més la dels fràgils i febles, com són els petits o els discapacitats, et fa molt de mal. Cal afrontar-ho i sobretot mirar les víctimes», subratlla.

En aquest sentit, afegeix que la prevenció ha d’anar acompanyada d’escolta, reparació i atenció als qui han patit. «Hem de mirar la víctima perquè la seva ferida vagi guarint. I això exigeix aquesta reparació, aquest acompanyament, aquesta mirada d’afecte i de tendresa que no han trobat. Jo crec que això ho hem après. Volíem respondre i hem respost», afegeix el cardenal. A més, mostra el seu desig de continuar per aquest camí i estar al costat de les víctimes.

Relacions amb el Govern i guerra d’Ucraïna

També comenta que, com a president de la Conferència Episcopal, va tenir reunions amb el Govern sobre diferents temes que afecten l’Església, en les quals va manifestar la seva col·laboració pel bé de la societat i de l’Església. «Com que creiem —puntualitza— que el nostre pensament és vàlid, volem oferir-lo a la societat. Per això jo crec que els cristians han d’estar en tots els àmbits socials».

Així mateix, l’Església va estar present en la crisi humanitària durant la guerra d’Ucraïna, iniciada el 2022, que el prelat va veure «primer amb estupor i després amb dolor». El cardenal Joan Josep Omella recorda la proximitat de l’Església espanyola a la comunitat ucraïnesa, les pregàries per la pau i les iniciatives d’ajuda material i d’acollida. Davant la guerra, assenyala, l’Església està cridada a respondre amb fraternitat i a estar a prop dels qui pateixen. «Aquesta és l’Església: s’astorà, prega i procura estar a prop i caminar amb aquesta gent que ens necessita», destaca.

El futur és en els joves, els laics i la família

Quan mira cap al futur, el cardenal veu prioritari «viure més la sinodalitat entre nosaltres, com a poble de Déu, no només com a bisbe. Viure més la fraternitat els uns amb els altres».

En aquest context, subratlla que el futur de l’evangelització al món passa pels joves, la solidaritat amb els més necessitats i pel paper dels laics a la societat, i per tant, de la família. «Perquè la cèl·lula bàsica de la societat i de l’Església és la família. Tot s’aprèn a la família. Després també aprenem altres coses, però la família és fonamental», afegeix. Recorda que tots aquests temes són recollits a les línies pastorals de la Conferència Episcopal (2026-2030) titulades «Poseu-vos en camí» (Lc 10,3), emmarcades en aquest 60è aniversari de la fundació de la CEE.

Per la seva experiència com a bisbe es mostra esperançat davant dels joves i laics que cerquen respostes i es comprometen amb il·lusió en la vida de les parròquies. I destaca que, en un moment tan apassionant de canvi a la societat, «es necessita gent valenta i amb ànim per ser testimonis d’una cosa tan important. Necessitem ser més missioners», remarca el prelat.

La seva reflexió final resumeix una de les conviccions que han acompanyat la seva presidència: «No hi ha veritable evangelització sense comunió». Per al cardenal Joan Josep Omella, la fraternitat i la unitat són imprescindibles perquè l’Església pugui anunciar l’Evangeli i oferir esperança a la societat.