«Diàleg constructiu»

Estem encara immersos en una crisi sanitària que ens ha obligat a mantenir un distanciament físic en les relacions amb les persones, però això no ha impedit el nostre vincle amb elles. Han disminuït les abraçades, però molts em diuen que la comunicació s’ha incrementat, a través de canals molt diversos, que han propiciat, en molts casos, el diàleg.

Recordo que quan era petit, durant un temps d’esbarjo, dos companys de classe es van embrancar en una baralla en què van haver d’intervenir per separar-los. Van tornar a l’aula, es respirava un gran silenci, tots estàvem esglaiats pel que havia passat. Aleshores, el mestre va cridar els dos companys que s’havien barallat, els va fer pujar a la tarima i els va dir: «endavant, continuïn estomacant-se». Els dos nens es van mirar sense fer cap moviment. El mestre va insistir: «endavant, a què esperen, ara poden esbatussar-se tant com vulguin». Els alumnes ens vam quedar una mica sorpresos per les paraules del mestre, però els dos companys es van tornar a mirar i es van posar a riure, un riure que els va portar a l’abraçada, al perdó i a recuperar l’amistat.

Diuen els experts que per a un diàleg fructífer cal que hi hagi uns interlocutors, un lloc tranquil, una temàtica definida i la voluntat de dialogar i d’arribar a acords.

En aquest moment de pandèmia, el lloc és algun espai de la nostra casa comuna. El tema no és altre que promoure el bé comú de tots els ciutadans davant la crisi que se’ns acosta. Els interlocutors han de ser capaços d’escoltar i de parlar amb respecte i de manera constructiva. Han de ser homes i dones amb molta paciència i amb la mirada posada en els més fràgils de la nostra societat. I, finalment, la voluntat d’arribar a acords i d’aplicar-los.

Que hi hagi aquesta voluntat, és avui el més important. Demano a tots els ciutadans que ajudin a fer possible un diàleg constructiu i eficaç. Preguem perquè els murs siguin superats, perquè els egos, els interessos particulars, les ideologies es deixin a banda. Preguem perquè quan els interlocutors es trobin junts a la mateixa sala, es mirin als ulls i percebin el nostre clam i els nostres ànims: «endavant, vostès poden…». Esperem que fruit d’aquestes trobades neixi també la complicitat, que el gest d’afecte faciliti l’acostament de postures. Preguem perquè el virus de la divisió, el diabolos, que estarà sempre a l’aguait, no aconsegueixi trencar la bona feina de tots els interlocutors.

Benvolguts polítics i representants de les diverses institucions de la societat, els necessitem més que mai. Posin tot el que estigui a les seves mans per arribar a uns acords que promoguin el bé comú de tots. Comptin amb la nostra pregària intensa per tots vostès. Invoquem l’Esperit Sant. Ell és el forjador de l’harmonia i qui, de manera velada, ens ofereix la proposta de Déu en aquest moment de la història.

Vivim un moment cabdal, perquè tenim davant el repte de la reconstrucció econòmica i social, no només del nostre país, sinó també d’Europa i del món. Anem per feina! Tots units. I que Déu ens beneeixi i acompanyi sempre.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona